Diferència entre revisions de la pàgina «Manuel Machado Ruiz»

cap resum d'edició
Lliurat a la vida bohèmia madrilenya juntament amb el seu germà Antonio, Manuel va començar a donar a conèixer les seves primeres poesies i col·laborar en joves publicacions com les editades per [[Francisco Villaespesa]] i [[Juan Ramón Jiménez]]. Al març de 1898, Manuel va viatjar a París per treballar com a traductor en l'editorial Garnier. En 1902, encara a París, va publicar el seu primer llibre ''Alma'', un terme clau del vocabulari [[simbolisme|simbolista]].<ref>{{cita libro | apellido=Cano | nombre=Jose Luis | título=Antonio Machado | editorial=Salvat Editores| editor= | ubicación=Barcelona | año=1986 | isbn=9788434581868 | páginas=54-59 }}</ref> Restà a la capital francesa fins 1903, compartint pis amb[[Enrique Gómez Carrillo]], [[Amado Nervo]] i [[Rubén Darío]], i en l'última etapa amb l'actor [[Ricardo Calvo Agostí|Ricardo Calvo]], que també acollí al seu apartament a dos Machado més, Antonio y Joaquín (que tornava de la seva experiència americana "malalt, solitari i pobre").<ref>{{cita libro | apellido=Gibson | nombre=Ian | título=Ligero de equipaje | editorial=Santillana Editores G.| editor= | ubicación=Madrid | año=2006 | isbn=9788403096860 | páginas=134-135}}</ref>
 
De retorn a Espanya, va desenvolupar una intensa activitat literària amb col·laboracions en el recentment fundat diari ''[[ABC (diari)|ABC]]'' i en la veterana ''[[Blanco y Negro]]''. En 1903 va estrenar a Sevilla ''Amor al vuelo'', comèdia burgesa amb final feliç escrita en col·laboració amb el seu amic de la infància José Luis Montoto (fill del folclorista [[Luis Montoto]]).ref>[[#Baltanás|Enrique Baltanás]], "Los Machado", p. 352</ref>Molt més trascendecia va tenir la publicació en 1905 del seu llibre ''Caprichos'', amb dibuixos del seu germà José.
Va ser director de l'[[Hemeroteca]] i Museu Municipal, va crear diverses revistes literàries de curta durada i va col·laborar en diaris i revistes d'Europa i Amèrica.
 
Després de publicar ''El mal poema'' i viure itinerant entre Madrid i Barcelona, acaba recalant de nou a Sevilla. Allí es casa, a la parròquia de San Juan de la Palma, el 16 de juny de 1910, amb la pacient Eulalia Càceres Sierra, de trenta anys d'edat (Manuel està a punt de complir els 36)..<ref>[[#Baltanás|Enrique Baltanás]], "Los Machado", p. 362</ref> El matrimoni es va traslladar a Madrid, on, segons Pérez Ferrero, el llibertí Manuel Machado "es va consagrar a la seva dona amb devoció única".<ref>Miguel Pérez Ferrero: ''Vida de Antonio Machado y Manuel'', publicada en 1973 a Madrid per Espasa-Calpe. ISBN 9788423911356</ref>
Durant la guerra, el [[1938]], va passar a ser membre de la ''Real Academia de la Lengua Española'', on ocupà el silló N (influí, sembla, en la nominació la seva adhesió al Règim de Franco).
 
== Maduresa ==
Políticament, al contrari que el seu germà Antonio, va ser partidari de la sublevació del general Franco.
 
En 1913, Manuel oposità al Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, aconseguint plaça a [[Santiago de Compostel·la]], que gràcies influencies en el Ministeri, li van permutar per una a la [[Biblioteca Nacional de Madrid]], i a l'any següent obtenir una altra plaça d'arxiver a l'Ajuntament de Madrid.<ref>[[#Baltanás|Enrique Baltanás]], "Los Machado", p. 363</ref> Com a director de la Biblioteca Municipal (més tard Biblioteca Històrica Municipal) i el [[Museu Municipal de Madrid]], va impulsar diverses revistes literàries d'escassa durada.
En la postguerra les seves poesies apareixien en els llibres de text mentre que les del seu germà eren silenciades. Actualment és més aviat al contrari. Sembla que ell, veient com la seva mare i el seu germà moriren en l'exili, es penedí de part de l'obra literària polititzada que havia escrit.
 
En 1914 esclata la [[Primera Guerra Mundial]] i Manuel deixa clara la seva posició "[[Aliats de la Primera Guerra Mundial|aliadòfila]]" en diversos escrits (''Día por día de mi calendario'', 1918).<ref>[[#Baltanás|Enrique Baltanás]], "Los Machado", p. 365</ref> Acabada la contesa, viatjà per [[França]] i [[Bèlgica]] com a corresponsal d' ''El Liberal''.<ref group='nota'>Diari madrileny amb el qual Manuel Machado va trencar en 1919, en solidaritzar-se amb una vaga d'impressors, fruit de la qual va néixer un altre diari: ''La Libertad''. (ref. Baltanás, pág. 369)</ref>
Com a dramaturg la seva obra de més èxit (escrita com d'altres en col·laboració amb el seu germà Antonio) va ser ''La Lola se va a los puertos''.
[[Fitxer:Calle de Churruca nº 15 (Madrid) 02.jpg|thumb|Edifici del carrer Churruca de Madrid en el que va viure Manuel Machado, des de 1919 fins a la seva mort.<ref>[[#Baltanás|Enrique Baltanás]], "Los Machado", p. 369</ref>]]
 
En 1921 va publicar el que molts especialistes han considerat el seu millor poemari, ''Ars moriendi''. Al fil del gran acolliment que té el llibre i la decisió del poeta de retirar-s'hi del ''món poètic'', es creua entre Manuel i Antonio una discussió epistolar en la qual Manuel acaba escrivint: "La teva poesia no té edat. La meva sí la té". Sentència contra la qual Antonio Machado, conclourà en una altra carta: "La poesia mai té edat quan és veritablement poesia"<ref>[[#Baltanás|Enrique Baltanás]], "Los Machado", p. 372</ref>
 
Al llarg dels [[dècada de 1920|anys vint]], els dos germans col·laboren amb gran èxit popular i de crítica en una sèrie de comèdies en vers, en una parenceria d'enteniment creatiu. [[José Antonio Primo de Rivera]] acut amb el seu pare a l'homenatge rendit als dos Machado amb motiu de l'estrena de ''[[La Lola se va a los puertos (obra de teatre)|La Lola se va a los puertos]]''. En el discurs que pronuncia aquesta nit del 28 de novembre de 1929, (el primer del que ha quedat notícia), el jove (que després seria cap [[Falange Española|falangista]]) va dir, segons va recollir després la crònica de ''[[Blanco y Negro]]'': "...dos intel·lectuals plens d'emoció humana, receptors i emissors de la gràcia, l'alegria i la tristesa populars...".<ref>[[#Baltanás|Enrique Baltanás]], "Los Machado", p. 373</ref>
 
En 1931, en una acte celebrat en l'[[Ateneo de Madrid]] el 26 d'abril d'aquest any, Manuel fa públic, en col·laboració amb el músic [[Oscar Esplá]], l'esborrany d'un himne per a la Segona República Espanyola (que provisionalment havia adoptat el de [[himne de Riego|Riego]]). Els primers versos, escrits per Manuel en el seu fervor republicà, deien així:<ref>[[#Baltanás|Enrique Baltanás]], "Los Machado", p. 377</ref><ref>[[#Gibson|Ian Gibson]], "Ligero de equipaje", p. 482</ref>
 
Durant la guerra, el [[1938]], va passar a ser membre de la ''Real Academia de la Lengua Española'', on ocupà ella sillócadira N (influí, sembla, en la nominació la seva adhesió al Règim de Franco). Políticament, al contrari que el seu germà Antonio, va ser partidari de la sublevació del general Franco.
 
En la postguerra les seves poesies apareixien en els llibres de text mentre que les del seu germà eren silenciades. Actualment és més aviat al contrari. Sembla que ell, veient com la seva mare i el seu germà moriren en l'exili, es penedí de part de l'obra literària polititzada que havia escrit.
 
Com a poeta publicà el panegíric poema «Al sable del Caudillo», que el va fer ser ben vist pel nou règim franquista. La major part de la seva poesia està inspirada en les tonades i ritmes d'Andalusia i després de la guerra civil van ser de tipus religiós.
382.176

modificacions