Marc Licini Cras Dives (triumvir): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - els què es + els quals es
m Corregit: - Carrhae]] en la què + Carrhae]], en què
Línia 41:
El rei [[Orodes II de Pàrtia]] va enviar a Mesopotàmia el seu general [[Surenas]], un jove noble part; abans d'iniciar hostilitats va enviar ambaixadors a Cras que van comunicar que si la guerra la manava el senat, s'haurien d'enfrontar fins a la destrucció de l'un o de l'altre, però si era un desig personal de Cras, tindria en compte la seva edat i li permetria la retirada honorable. Cras va dir que donaria la seva resposta a la capital dels parts, [[Selèucia del Tigris]] i l'ambaixador part va contestar que abans li creixeria una palmera a la seva mà que veure Selèucia. El rei armeni [[Artavasdes III d'Armènia|Artavasdes III]] va demanar a Cras que marxes a Armènia per combatre allí als parts, ja que en un país muntanyós la cavalleria dels parts no podia actuar i que els armenis donarien als romans els subministraments necessaris, i en canvi a Mesopotàmia estava exposat als atacs de la cavalleria enemiga i sense subministraments; però Cras va optar per Mesopotàmia i va demanar al rei armeni l'enviament d'auxiliars, que el rei armeni no va enviar amb l'excusa que li eren necessaris per defensar el país.
 
Cras a més a més fou traït per un príncep àrab de nom Ariamnes (segons [[Plutarc]]) que potser era [[Agbar]] d'[[Osroene]], que havia servit sota Pompeu, però ara era un agent de Surenas. Ariamnes es va oferir com a guia. Cassi Longí va sospitar que era un traïdor i va advertir Cras, però aquest no en va fer cas, i l'exèrcit romà fou portat a les planes, a l'abast de Surenas, i tot seguit Ariamnes o Agbar es va retirar amb un pretext. En veure acostar-se els parts, Cras no va saber fer front a la situació. Es va lliurar la batalla coneguda com a [[Batalla de Carrhae]], en la què els parts van obtenir una victòria completa (juny del 53 aC). El fill de Cras, [[Publi Licini Cras Dives (llegat)|Publi Licini Cras Dives]], que cap a finals del [[54 aC]] s'havia unit al seu pare, hi va morir. A la nit els romans es van retirar cap a la ciutat (coneguda també com a [[Harran]]) i els parts van ocupar el camp romà on van matar els 4000 ferits que no havien pogut escapar amb la resta. Quatre cohorts perdudes en la foscor també foren anihilades. Un altre guia dels romans, Andròmac, va resultar ser també un traïdor al servei de Surenas, i va portar els romans cap a congosts on eren víctimes fàcils. Amb les tropes a la vora del motí, Cras va haver d'acceptar una entrevista demanada per Surenas en la que deia que oferiria als romans la retirada sans i estalvis. Però l'entrevista era un parany que tenia per objecte fer presoner Cras, en la què Cras va morir.<ref name=mort/>
 
Els romans van perdre a Carrhae 20.000 homes i 10.000 més foren fets presoners. Artavasdes III, mentrestant, va fer la pau amb Orodes II al fill del qual, [[Pacoros I de Pàrtia]], va donar una filla en matrimoni. El rei armeni i el rei part estaven asseguts a la taula nupcial quan va arribar el missatger de Surenas anunciant la victòria i portant el cap de Cras. Surenas fou tant popular degut a aquesta victòria que el rei part el va haver de fer matar.