Tercer Reich: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: comunicació vial (carreteres > comunicació viària (carreteres
m Canvis menors, neteja, replaced: es va convertir en → va esdevenir, a vegades → de vegades, tingué → va tenir (2) AWB
Línia 78:
 
Aquestes circumstàncies possibilitaren l'acció d'un petit partit sorgit entre el 1919 i el 1921: el Deutsche Arbeiterpartei (DAP) (Partit Obrer Alemany), fundat el gener del 1919 per Anton Drexler, i que prengué un any després el nom de Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei, el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys o [[NSDAP]], més coneguts pel nom de «[[nazi]]s», liderats per [[Adolf Hitler]]. Durant la segona meitat dels anys 20 aquest grup polític creixé de forma espectacular tant en popularitat com en nombre de militants. El partit lluitava per l'abolició del [[Tractat de Versalles]] i per la renovació d'Alemanya. El seu líder, [[Adolf Hitler]], era un orador brillant que enardia les masses amb un programa antisemita, d'un nacionalisme expansiu i agressiu i, sobretot, defensava una concepció totalitària de l'Estat. Un fragment del programa del «Partit Obrer Alemany», de [[Munic]], 24 de febrer del [[1920]] en dóna una idea dels punts bàsics de la ideologia nazi:
[[Fitxer:Liebermann portret van Paul von Hindenburg.jpg|thumb|rightdreta|200px|L'ancià [[Paul von Hindenburg|Hindenburg]] va haver de postular-se per evitar que [[Adolf Hitler|Hitler]] guanyés la Presidència, encara que era poc probable que sobrevisqués fins al final del seu mandat.]]
 
{{cita|
Línia 106:
[[Fitxer:Schleicher dismissed0001.jpg|thumb|200px|Derrotat, [[Kurt von Schleicher|Schleicher]], l'últim Canceller de la República, abandona la residència oficial per donar pas a Hitler.]]
 
El [[1932]], en el pitjor moment de la crisi econòmica i política, hi ha les eleccions presidencials. Hitler presenta la seva candidatura a la presidència de la República. A la segona volta obté 13,4 milions de vots i [[Paul von Hindenburg|Hindenburg]] 19,3 milions. Els partits de centre i els socialistes es veuen obligats a votar a Hindenburg per evitar el triomf de Hitler. En qualsevol cas, les eleccions demostren que la dreta clàssica està enfonsada, i les classes mitjanes i la petita burgesia s'inclinen decididament pel partit nazi.
 
El Partit Nazi inicià converses amb els partits de Von Papen i el Partit de Centre, per assumir el càrrec de Canceller, fet que el President [[Paul von Hindenburg|Von Hindenburg]] va rebutjar, i es van convocar eleccions parlamentàries quan el canceller [[Franz von Papen]] va perdre una moció de confiança en l'única sessió de la legislatura. A les eleccions de novembre de [[1932]], el [[NSDAP]], tot i obtenir un 32% dels vots, continuà sent el partit més votat, i el [[30 de gener]] de [[1933]], després de la renúncia del nou canceller [[Kurt von Schleicher]], [[Paul von Hindenburg|Von Hindenburg]] crida a [[Adolf Hitler|Hitler]] per assumir el càrrec de Canceller d'Alemanya i presidir un govern de concentració nacional.
 
Per la seva banda, Von Papen creia que podria controlar el govern des de l'ombra, amb la convocatòria de noves eleccions per al març de [[1933]]. De fet, al gabinet del nou govern, només [[Hermann Göring]] i [[Wilhelm Frick]] del NSDAP eren ministres.
Línia 114:
== El nazisme en el poder ==
{{AP|Nazisme}}
Hitler presidí un govern de concentració nacional, tal com havia desitjat la dreta alemanya, per bé que no esperaven que l'instrument que havia d'ésser el [[NSDAP]] es convertís en el subjecte de Poder. Ni Hindenburg ni els socis de govern pogueren aturar la destrucció del marc institucional i democràtic de la República.
 
D'altra banda, els partits de dretes ho veien com la consumació de la dictadura –en aquest cas civil– que tant havien desitjat; no podien preveure la nazificació i el règim totalitari que s'estava dibuixant.
 
El tret de sortida per a la retallada de drets i [[llibertat]]s fou l'[[Incendi del Reichstag]], al que el govern va reaccionar amb el [[Decret de l'Incendi del Reichstag]] l'endemà, que suspenia els drets civils bàsics. D'acord amb el decret, el [[KPD]] (Partit Comunista Alemany) i altres partits es van il·legalitzar, i els funcionaris i diputats comunistes van ser arrestats i enviats a [[camps de concentració]] o morts, escapçant l'organització. Lentament, només el [[NSDAP]] i les seves organitzacions satèl·lits romangueren legals al nou sistema.
Línia 129:
Després de la mort del president Paul von Hindenburg el 1934, Hitler també fou nomenat president de la República, assolint tot el poder; fet que li permeté dissoldre la [[República de Weimar]] i proclamà el Tercer Reich, un Estat autoritari, antidemocràtic i centralitzat. El nou poder era un desafiament a la comunitat internacional
 
Entre el 1933 i el 1939, la política de Hitler va estar centrada en l'enduriment de les lleis contra els jueus fins a extrems inaudits, el rearmament i modernització de l'exèrcit alemany i la reunificació dels pobles alemanys, en contra de l'establert en el [[Tractat de Versalles]], que limitava la capacitat militar alemanya, i impedia la reunificació de l'[[imperi Alemany]] hereu del [[Sacre Imperi Romanogermànic]].
 
=== El miracle econòmic ===
Línia 135:
Quan Hitler pujà a la Cancelleria del Reich, el gener de 1933, hi havia a Alemanya sis milions d'aturats. Hitler col·locà a [[Hjalmar Schacht]] com a president de la Banca del Reich, primer, i com a conseller d'Economia després i deixà que apliqués les seves receptes de política econòmica. Només tres anys després, el [[1936]], es gaudia de plena ocupació. De la pobresa escandalosa es passà, en general, a un modest però satisfactori estat del benestar. I a més s'aconseguí sense inflació, amb els preus i els sous completament estables car el govern decretà els salaris i els preus. “Ambdues mesures eren possibles en un règim dictatorial amb els camps de concentració al darrere; a Hitler no li calia fer cas ni de la patronal ni dels sindicats, podia forçar-los a tots cap al [[Front Alemany del Treball]] per bloquejar-los, de la mateixa manera que podia tancar en un camp de concentració qualsevol empresari que negociés amb l'estranger sense autorització o apugés el preu dels seus productes, o qualsevol treballador que demanés augment de sou o que per aquesta raó amenacés amb vaga”.<ref>Haffner, Sebastian (2004). ''Observacions sobre Hitler''. Barcelona. Edicions de 1984. Pàg 48.</ref>
 
[[Fitxer:Reichsparteitag 1935 mod.jpg|leftesquerra|thumb|''Reichsparteitag'', any 1935.]]
=== El rearmament d'Alemanya ===
 
Línia 147:
[[Fitxer:Benito Mussolini and Adolf Hitler.jpg|thumb|200px|[[Adolf Hitler]] i [[Benito Mussolini]].]]
 
La política expansionista del govern pretenia incrementar l'espai vital aplicant la teoria del [[Lebensraum]]. Per aconseguir el Lebensraum, Hitler va utilitzar una eficaç combinació d'oratòria i intimidació, i el [[7 de març]] de [[1936]], amb molt poques tropes i entrant en bicicleta va remilitaritzar [[Renània]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Slavicek |nom=Louise Chipley |títol=The Treaty of Versailles |url= http://books.google.cat/books?id=LHA3f2zIvTUC&pg=PA99&dq=reocupation+Rhineland+7+march+1936&hl=ca&sa=X&ei=7rHvUveTB6j17Abi4IDYBA&ved=0CHEQ6AEwCTgK#v=onepage&q=reocupation%20Rhineland%207%20march%201936&f=false |llengua=anglès | editorial=Infobase Publishing |data=2010 |pàgines=99 |isbn=1438131321}}</ref> El 29 de març de [[1936]] [[Adolf Hitler]] aconsegueix el 99% dels vots d'un total de 45,5 milions de votants, en un referèndum per ratificar la recuperació.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kane |nom=Robert B. |títol=Disobedience and conspiracy in the German Army, 1918-1945 |url= http://books.google.cat/books?id=HUry6HyqaxoC&pg=PA122&dq=1936+march+referendum+germany&hl=ca&ei=-U-kTr_zCInY8QO-hsDXBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDgQ6AEwAg#v=onepage&q=1936%20march%20referendum%20germany&f=false |llengua=anglès | editorial=McFarland |data=2002 |pàgines=p.122 |isbn=078641104X }}</ref> El mateix 1936 [[Mussolini]] atacava [[Etiòpia]].
 
Les sancions de la [[Societat de Nacions]] no servien més que per reforçar la unió de les dues dictadures, que van establir una aliança, l'Eix Roma-Berlín, al qual es va afegir el Japó, formant la coalició de les [[potències de l'Eix]]. És evident que des del 1936 Hitler ja preparava la guerra i que només la por davant el possible triomf del socialisme impedia a les democràcies de donar suport als estats que Alemanya havia agredit: annexió d'[[Àustria]] (''[[Anschluss]]'') (març de [[1938]]), ocupació dels [[Sudetenland|Sudets]] (octubre de 1938), repartiment i ocupació de [[Txecoslovàquia]] (març de [[1939]]), i ocupació de la ciutat de [[Klaipeda|Memel]] (març de 1939). I tot això sense ni una protesta de [[França]] i [[Gran Bretanya]] i fins i tot ade vegades -annexió dels Sudets, regió txecoslovaca amb tres milions d'alemanys- amb el seu exprés vistiplau.
[[Fitxer:Deutschland 1939.png|thumb|200px|leftesquerra|Mapa del Tercer Reich el 1939 segons la propaganda oficial]]
Però [[Adolf Hitler|Hitler]] no en tenia prou amb haver aconseguit tot això i reclamava a [[Polònia]] l'ocupació de la ciutat lliure de [[Danzig]] i un corredor de terra entre [[Alemanya]] i la [[Prússia]] Oriental. Polònia s'hi va negar repetides vegades en part per por a la reacció soviètica i en part perquè pensava que això només encoratjaria Hitler a fer altres demandes. El [[23 d'agost]] de [[1939]], Alemanya i l'[[URSS]] signaren el [[Pacte Molotov-Ribbentrop]] que, a més de ser un tractat de no-agressió entre els dos estats, tenia unes clàusules secretes entre les quals s'acordava el repartiment de l'est europeu en dues zones d'influència, una per cada una de les dues potències. [[Adolf Hitler|Hitler]], en virtut d'aquest acord i avalat pels seus èxits anteriors, decidí envair [[Polònia]].
 
=== Cultura i societat ===
 
El Tercer Reich recolzà el desenvolupament de les arts, exceptuant les que la ideologia [[nazi]] considerava decadents. Bona part de la producció artística alemanya d'aquest període es consagrà a l'enaltiment dels valors de la família, la nació i especialment la raça ària, alhora que s'educava a les noves generacions en una ideologia antisemita i es relegava les [[dones a l'Alemanya nazi]] a un paper secundari, lligat a la maternitat i no a l'esfera pública. En aquest sentit, el ministre de propaganda [[Joseph Goebbels]] tinguéva tenir un important paper doctrinari.
 
==== Arquitectura ====
 
L'arquitectura rebé un impuls considerable durant el règim car [[Hitler]] ambiciona un pla per convertir [[Berlín]] en la capital més imponent del món i l''arquitecte [[Albert Speer]] fou l'encarregat de donar forma a les idees de magnificència de Hitler, projectant edificis i planejant un canvi urbanístic basat en estructures de [[formigó]]. Tanmateix mai pogué concretar-se degut a l'esclat de la guerra. El primer pas d'aquests plans fou l'estadi per als [[Jocs Olímpics de Berlín de 1936]], dissenyat per [[Werner March]], l'única gran obra arquitectònica d'aquest període que ha sobreviscut.
[[Fitxer:La Tour Eiffel en 1937 contrast.png|thumb|rightdreta|El Pavelló Alemany de Speer (esquerra), davant del pavelló [[Unió Soviètica|soviètic]], coronat amb l'estàtua gegantina de [[Obrer i Dona del Kolkhoz]], de [[Vera Mujina]].]]
Speer projectà la nova Cancelleria del Reich, que incloïa un enorme saló dues vegades més gran que el Saló dels Miralls del [[Palau de Versalles]]. La segona cancelleria fou danyada seriosament per l'exèrcit soviètic en la [[batalla de Berlín]], a la fi de la guerra, l'any [[1945]], i aquell mateix any va ser demolida en presència del primer ministre anglès sir [[Winston Churchill]].
El [[1937]], Speer va projectar el pavelló alemany de l'[[Exposició Internacional de París de 1937]], que estava situat just davant del pavelló soviètic. El seu disseny magnificent pretenia enfosquir al pavelló soviètic i representar l'Alemanya nazi com una defensa sòlida contra el [[comunisme]]; això no obstant, ambdós pavellons van ser guardonats amb medalles d'or pels seus dissenys.
Línia 170:
==== Cinema ====
 
El [[cinema]] tinguéva tenir en [[Leni Riefenstahl]] la seva representant més destacada, gràcies a dues obres: «El triomf de la voluntat» i «Olympia». Aquesta última pel·lícula és admirada per l'ús de tècniques innovadores per a l'època, si bé, ella mateixa ha estat criticada per fer propaganda a la ideologia nazi.
 
==== Enquadrament de la societat ====
Línia 181:
== Segona Guerra Mundial ==
{{principal|Segona Guerra Mundial}}
[[Fitxer:Second world war europe 1941-1942 map en.png|thumb|250px|rightdreta|Màxima extensió de les conquestes militars alemanyes i les [[forces de l'eix]] a Europa durant la [[Segona Guerra Mundial]].]]
La invasió de Polònia per part d'Alemanya fou el detonant de la guerra. El [[3 de setembre]] de [[1939]], [[França]] i el [[Regne Unit]] van declarar la guerra a [[Alemanya]]. En tres setmanes, mentre l'exèrcit franco-anglès estava dramàticament a l'expectativa, esperant reforçar el seu potencial per llançar-se a l'atac, Alemanya dominà Polònia. Després seguiren uns mesos de paràlisi en l'anomenada [[Guerra de Broma]]. El [[1940]] [[Alemanya]] envaeix [[Noruega]] i atacà [[França]] emprant la tàctica de la guerra llampec ([[Blitzkrieg]]) i perforà el front francès a les [[Batalla de les Ardenes|Ardenes]] i envaí els [[Països Baixos]], [[Bèlgica]] i [[Luxemburg]]. L'exèrcit aliat (franco-anglès), impotent davant l'avanç alemany reembarca les seves tropes a [[Dunkerque]] vers Anglaterra, mentre les restes de l'exèrcit francès es repleguen cap al sud entre una allau de refugiats. El mariscal [[Petain]], cap del govern francès, demanà l'[[armistici]], que significà, de fet, el reconeixement de la derrota davant els exèrcits alemanys ([[22 de juny]] de [[1940]]).
 
Línia 189:
 
La persecució de les minories i ''indesitjables'' continuà a [[Alemanya]] i els països ocupats. A partir de [[1941]] els [[jueu]]s van ser obligats a dur una banda groga en públic la majoria van ser traslladats a [[gueto]]s, on estaven separats de la resta de la població. El gener de [[1942]], a la [[Conferència de Wannsee]] sota la supervisió de [[Reinhard Heydrich]], es va decidir un pla per la [[Solució final]] de la qüestió jueva. Des de llavors i fins al final de la guerra, els nazis aplicaren un [[genocidi]] sistemàtic de jueus i altres col·lectius, incloent [[homosexual]]s, [[eslaus]] i [[Pres polític|presoners polítics]]. A més, deu milions de persones van ser forçades a treballar. Milers de persones eren enviades diàriament als [[camps d'extermini]] i [[camps de concentració]], que al principi eren centres de detenció que es van reconvertir en factories de la mort en massa.
[[Fitxer:Nuremberg in Ruins 1945 HD-SN-99-02986.JPEG|leftesquerra|thumb|200px|Runes de la ciutat de [[Nuremberg]] l'any [[1945]].]]
En paral·lel a l'[[Holocaust]], els nazis van tenir un programa de conquesta i explotació dels territoris soviètics i polonesos i la seva població eslava, com a part del Pla General Oest. S'estima que 20 milions de civils soviètics, tres milions de polonesos no jueus i set milions de soldats de l'[[Exèrcit roig]] van morir en la guerra. Els plans nazis van estendre el [[lebensraum]] cap a l'est, conseqüència d'estendre la guerra a l'est per ''defensar la civilització occidental dels bolxevics''. Molts ucraïnesos, bàltics i altres soviètics desencantats per les atrocitats comeses pel règim [[Ióssif Stalin|estalinista]] van lluitar amb els alemanys, juntament amb altres europeus enrolats a les divisions [[Schutzstaffel]].
 
La meitat de l'any [[1942]] marcà el canvi de direcció de la guerra. Fins aquell moment la victòria del bàndol de les potències de l'Eix semblava un fet, però a partir d'aleshores, els esforços combinats de l'URSS i del EUA reorientaren el resultat de la guerra cap a la victòria final dels [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|aliats]].
Línia 214:
{{AP|Persecució dels homosexuals a l'Alemanya nazi}}
[[Fitxer:Pink triangle.svg|thumb|200px|El [[Triangle rosa]], símbol amb el qual es marcava als homosexuals en els camps de concentració nazis.]]
[[Fitxer:070904 Engel 1.jpg|thumb|200px|rightdreta|'''Àngel de Frankfurt''']]
La [[persecució]] dels homosexuals a l'[[Alemanya nazi]] es va fonamentar principalment sobre la premissa que l'homosexualitat era incompatible amb la ideologia [[nacionalsocialista]] perquè els homosexuals no es reproduïen i per tant no perpetuaven la [[raça ària]]. L'homosexualitat constituïa una de les proves de degeneració racial que, a més, es transmetia per vici d'uns individus a uns altres; per això les autoritats havien de posar tots els mitjans al seu abast per evitar la seva extensió.<ref>«Extermini sota el nazisme», article a ''Orientacions. Revista d'Homosexualitats'', n.º 5. Madrid: Fundació Triangle, primer semestre de 2003. ISSN 1576-978X.</ref>
 
Línia 228:
 
== Art i cultura ==
[[Fitxer:Berlin36-2.jpg|thumb|rightdreta|250px|[[Estadi Olímpic de Berlín]], 1936.]]
En la seva joventut, Hitler va tenir l'aspiració de fer carrera com a pintor, però va ser rebutjat en dues oportunitats a Viena. Quan es va convertir enesdevenir el cap de l'Estat alemany, va recolzar el desenvolupament de les arts, exceptuant aquelles que la ideologia nazi considerava com a decadents, i va prendre sota el seu poder a l'arquitecte [[Albert Speer]], qui va transformar les idees de magnificència de [[Adolf Hitler|Hitler]] en formigó.
 
Bona part de la producció artística alemanya en aquest període es va consagrar a la promoció dels valors de la família, la nació i especialment de la raça ària, educant a les noves generacions amb continguts [[antisemites]] i intolerants. En aquest tema, el ministre de propaganda [[Joseph Goebbels]] va tenir un important paper doctrinari.
Línia 240:
 
El [[1937]] Speer va projectar el pavelló alemany de l'[[Exposició Internacional de 1937]] a [[París]], que estava situat just davant del pavelló [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|soviètic]]. El seu disseny magnificat va tapar al pavelló soviètic. Speer pretenia representar una defensa sòlida contra els embats del [[comunisme]]. No obstant això, tots dos pavellons van ser guardonats amb medalles d'or pels seus dissenys.
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 146-1988-106-29, Leni Riefenstahl bei Dreharbeiten.jpg|thumb|rightdreta|[[Leni Riefenstahl]] (darrere del camarògraf) rodant durant els [[Jocs Olímpics de Berlín de 1936]].]]
 
Altres obres destacades que han sobreviscut són l'Aeroport de Berlín-Tempelhof i Prora, una estació vacacional construïda a l'[[illa de Rügen]].
Línia 251:
 
== Govern i jerarquia ==
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 183-S33882, Adolf Hitler retouched.jpg|thumb|leftesquerra|150px|[[Adolf Hitler]], [[Canceller d'Alemanya|canceller]] entre 1933 i 1945 i ''[[Führer]]'' entre 1934 i 1945.]]
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 183-1989-0821-502, Joseph Goebbels.jpg|thumb|center|150px|[[Joseph Goebbels]], ministre per a la Il·lustració Pública i Propaganda entre 1933 i 1945.]]
[[Fitxer:GERibbentrop.jpg|thumb||150px|[[Joachim von Ribbentrop]], ministre d'Afers exteriors entre 1938 i 1945.]]
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 183-R99621, Heinrich Himmler.jpg|thumb|leftesquerra|150px|[[Heinrich Himmler]], comandant en cap de les [[Schutzstaffel]] (''Reichsführer-SS'') entre 1929 i 1945.]]
[[Fitxer:Albert-Speer-72-929.jpg|thumb|center|150px|[[Albert Speer]], ministre d'Armament i Guerra entre 1942 i 1945.]]
[[Fitxer:Goeringcaptivity2.jpg|thumb|rightdreta|150px|[[Hermann Göring]], comandant en cap de les [[Sturmabteilung]] (''Oberster SA-Führer'') en els períodes 1921-1922 i 1934-1945 i comandant de la [[Luftwaffe (Wehrmacht)|Luftwaffe]] entre 1930 i 1945.]]
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 146II-849, Rudolf Heß.jpg|thumb|leftesquerra|150px|[[Rudolf Hess]], ''[[Reichsleiter]]'' entre 1933 i 1941 i secretari de Hitler (''Stellvertreter des Führers'') entre 1933 i 1941.]]
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 102-15282A, Ernst Röhm.jpg|thumb|center|150px|[[Ernst Röhm]], comandant en cap de les Sturmabteilung (''Oberster SA-Führer'') entre 1931 i 1934.]]
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 183-2008-0922-501, Robert Ley.jpg|thumb|150px|[[Robert Ley]], ''[[Reichsleiter]]'' entre 1932 i 1945 i líder del [[Front Alemany del Treball]] entre 1933 i 1945.]]
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 146-1968-100-21A, Martin Bormann.jpg|thumb|leftesquerra|150px|[[Martin Bormann]], ''Reichsleiter'' entre 1941 i 1945 i secretari de Hitler (''Stellvertreter des Führers'') entre 1943 i 1945.]]
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 183-1985-0723-500, Alfred Rosenberg.jpg|thumb|center|150px|[[Alfred Rosenberg]], ideòleg principal del [[nazisme]], ''[[Reichsleiter]]'' entre 1933 i 1945 i ministre per als Territoris ocupats de l'Est entre 1941 i 1945.]]
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 183-R98683, Reinhard Heydrich.jpg|thumb|rightdreta|150px|[[Reinhard Heydrich]], director de l'Oficina Central de Seguretat del Reich entre 1939 i 1942.]]
[[Fitxer:Baldur von Schirach in Prison.JPG|thumb|leftesquerra|150px|[[Baldur von Schirach]], cap de les [[Joventuts Hitlerianes]] (''Reichsjugendführer'') entre 1931 i 1940.]]
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 146-1969-146-01, Fritz Todt.jpg|thumb|center|150px|[[Fritz Todt]], fundador i cap de l'[[Organització Todt]] entre 1938 i 1942.]]
 
Línia 278:
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
 
 
* [http://www.axishistory.com/index.php?id=31 El Tercer Reich] (en anglès)