Art de l'antic Egipte: diferència entre les revisions

[[Fitxer:NarmerPalette ROM.jpg|right|thumb|225px|''[[Paleta de Narmer]]'', és consideratconsiderada el primer document històric de la civilització egípcia; fa memòria de la unificació d'Egipte]]

Qualificar com a '''art egipci''' a les obres d'art del període analitzat presenta un doble conflicte que s'ha d'analitzar.:

* L'adjectiu '''''egipci''''' està emprat de manera convencional, doncsperquè no és introduït fins a la romanització. El nom '''''Egipte''''' ve del [[llatí]] '''''Aegyptus''''', provinents de l'[[egipci|antic egipci]] '''''Hi-ku-ptah''''', que era el nom d'un temple de [[Tebes (Egipte)]]. En antic egipci el país s'anomenava ''Kemet''.

L'art egipci està constituït d'objectes produïts pel seu valor funcional. L'arquitectura, l'escultura o la pintura de l'antic Egipte són mostres d'un art que bàsicament és religiós o funerari. Es distingeix l'art funerari dels faraons de l'art per als civils. Els faraons, per ser deusdéus, s'elevaran de la seva tomba per reunir-se amb la resta dels serséssers divins. Els civils disposen d'un art funerari que els capacita per afrontar l'eternitat dins de la seva tomba.

Els productors d'aquest art funerari són treballadors més propers a la figura del funcionari que no pas a la de l'[[artesà]] o l'[[artista]]. La consideració social d'un terrissaire, un mestre d'aixa o un arquitecte era la mateixa; eren persones amb coneixements tècnics i habilitat en el seu ofici. No existia una distinció entre les [[Belles Arts|belles arts]] i els oficis, no es distingia entre artista i artesà. Aquests funcionaris tindran la possibilitat d'adquirir un espai funerari per a afrontar l'eternitat, fet excepcional per a un civil.

Es distingia entre els objectes d'ús quotidià dels objectes d'ús social; els darrers requerien d'uns treballadors especialitzats. Els objectes d'ús social disposaven d'una bona funcionalitat i eren objectes [[bellesa|bells]]. La bellesa conferia prestigi i la capacitat d'envoltar-se d'objectes bells era reservada a les classes benestants. La bellesa va associada a allò que és útil i específicament als objectes que serveixen al difunt en la vida després de la mort. La major part d'objectes bells han estat creats per a l'emperador; el paradigma n'és la piràmide. Per tant, encara que es va confeccionar una noció de bellesa, aquesta era un mitjà, no un fi en ellsi mateix. El concepte de l'art per l'art no existia pelsper als egipcis.

Tot i això, el concepte bellesa no té un únic mot equivalent; podem remarcar com a mínim quatre mots que es poden traduir com a ''bellesa.'':

* ''Nefer'', emprat per a referir-se a les dames belles, en especial a la deessadea [[Hathor]]; però també per a remarcar l'adequació de l'objecte per al propòsit peldel qual ha estat creat.

* ''Tut, ''que significa "'reflex de"'<ref>{{Ref-llibre|cognom = Falco|nom = Lia D|títol = Achad-Ankh-Quest|url = |edició = |llengua = anglès|data = 2012|editorial = Xulon Press|lloc = |pàgines = 363|isbn = 1619968371, 9781619968370}}</ref>

La ceràmica, la pintura, l'escultura o l'arquitectura de qualitat anavaanaven associadaassociades als jeroglífics com a part de l'objecte produït. El jeroglífic és una part integrant de l'art Egipciegipci i sovint defineix el sentit de l'obra.

L'art de l'antic Egipte es caracteritza per una idea d'ordre: línies clares i senzilles, associades a formes simples i colors plans. Els artistes utilitzaven línies perpendiculars, verticals i horitzontals, per a formar una quadrícula i donar les proporcions correctes als seus treballs. L'art reflectia la importància social, religiosa i política. L'alçada dels personatges depenia, per exemple, del seu paper en la societat: els més importants eren els més gransalts; per altra banda, no hi havia perspectiva. El [[faraó]] és sempre així representat com el més gran dels homeshumans; igualment, els déus són més o menys imponents segons són considerats com més o menys poderosos.

Les parets s'untaven amb una barreja de fang, argila i palla triturada. Quan quedaven perfectament llises i ben seques, s'hi aplicava amb una capa de guix. Començava la feina dels pintors: aquestesaquests traçaven una quadrícula amb tinta vermella que elels permetria reproduir en gran els esbossos del fresc.

L'ordre està vinculat al simbolisme de l'obra; els símbols estansón omnipresents en l'art egipci. Així, els animals són representacions simbòliques de divinitats. El color disposa d'un sentit específic: el blau i el verd representaven el [[Nil]] i la vida, el groc evocava el Sol, el vermell inspirava la força, el poder i la vitalitat. Els colors d'aquesta època han sobreviscut de manera sorprenent en el transcurs dels segles, sobretot gràcies al clima molt sec d'Egipte. L'art egipci, malgrat l'absència de perspectiva, era molt realista; els artistes tenien un coneixement aprofundit de l'anatomia i un sentit perfeccionista del detall, sobretot per al dibuix d'animals.

El terme de [[Nagada|''Nagada'']] prové d'un indret de l'[[Alt Egipte]]. Es designa així la producció artística que té lloc entre el [[3800 aC]] i el [[3000 aC]]. L'art és principalment conegut pels dipòsits funeraris, que proven que ja l'artesanat ha assolit un alt nivell, tant en l'àmbit de la [[ceràmica]] com en el de la [[metal·lúrgia]] i de la talla de les pedres dures.

[[Tinis (Egipte)|Tinis]] fou una població de l'Alt Egipte,; el [[període thinita]] va del [[3000 aC]] fins al [[2686 aC]]. L'art de la [[Dinastiadinastia I]] i [[Dinastia II|II]] determina les convencions de l'art egipci, en paral·lel a l'emergència del sistema polític i social. Es coneix alhora una arquitectura funerària que es desenvolupa i un variat mobiliari funerari.

[[Memfis]] esdevingué el centre del regne entre el [[2686 aC]] fins al [[2150 aC]]. L'antic imperi és l'època de les grans [[Piràmides d'Egipte|piràmides]] i de la creació de l'escriba ajupit. Però és sobretot, per a la majoria dels historiadors de l'art, l'apogeu de l'art egipci, que ostentaassoleix llavors una perfecció inigualada. El país, finalment unificat, coherent, sota la influència d'una administració forta, realitza immenses obres, tant en l'arquitectura com en l'escultura.

[[Tebes (Egipte)|Tebes]] esdevingué el centre del regne entre el [[2134 aC]] fins al [[1780 aC]]. Després d'un període agitat, el Regne Mitjà marca una tornada a la calma i un nou capítol en l'art egipci. Les piràmides esdevingueren sempre un espai sagrat per a les inhumacions reials, i es coneixen alguns exemples de temples no funeraris. Els models guanyen en alçada i en diversitat. Les joies trobades en una tomba inviolades a [[Dashur]], són magnífics exemples d'una orfebreria quasi desapareguda.

El període de producció de l'art més commovedor de l'antic Egipte fou l'Imperi Nou entre [[1580 aC|1580]] i [[1085 aC]]; l'entrada en contacte amb la civilització grega comporta el començament de la dissolució d'un estil propi. [[Alexandria]], fundada el [[332 aC]] per [[Alexandre el Gran]], fou la darrera de les capitals de l'antic Egipte; caigué en mans dels romans el [[46 dC]], quan es cremà part de la seva [[Biblioteca d'Alexandria|biblioteca]].

En el transcurs de la [[Dinastia XVIII|XVIIIa dinastia]], el faraó [[Akhenaton]] decideix, poc després de la seva arribada al poder, l'abolició de la religió politeista existent. Imposà un monoteisme basat en el culte a [[Aten]], déu del disc solar. Aquest trastorn té implicacions en l'art: es desenvolupa un nou estil, l'[[art d'Amarna]], diferent per molts aspectes de l'art idealista clàssic existent des de feia 17001.700 anys. Després de la mort d'Akhenaton, la religió tradicional reprenentreprèn el seu lloc, els artistes tornen a un estil més clàssic, però continuaran marcats per certs aspectes de l'art d'Amarna.

[[Fitxer:Funerary Stele of Ba.jpg|right|thumb|Plantes com el lotus eren molt importants aen l'art egipci. Estela funerària mostrant un mort al centre amb un [[lotus sagrat]].]]

L'arquitectura de l'antic Egipte es caracteritza per ser de caràcter religiós o funerari. Les construccions són funcionals i simbòliques, tot i que el seu simbolisme no ha estat del tot desvetllat. Els grans monuments de pedra, en grans blocs, amb sòlides columnes, són sovint el testimoni del pas de diferents cultures. Un element decoratiu característic de l'arquitectura egipciaegípcia són certes columnes que imiten el [[lotus egipci|lotus]].

AEn l'[[antic Egipte]] es desenvolupà una pintura mural, essencialment narrativa, amb representacions de [[cerimònia|cerimònies]] i fets remarcables; la pintura acostuma a anar acompanyada de jeroglífics que aporten informació essencial a l'escena. Pintaven per convertir la vida després de la mort en un lloc agradable pelper al difunt; per això, es creaven pintures belles. Cal destacar les representacions de la vida privada o dels animals i els vegetals, realitzats amb tal cura que es poden identificar [[taxonomia|taxonòmicament]].

[[Fitxer:AmenhotepIII.jpg|thumb|dreta|Bust d'[[Amenofis III]], [[faraó]] de l'[[Anticantic Egipte]]]]

L'[[escultura]] es va desenvolupar bàsicament per a representar alsels antics déus egipcis i també per a donar forma física als faraons. Es van construir gran nombre d'estàtues magnífiques per a representar alsels déus i alsels cèlebres reis i reines. Aquestes estàtues estaven destinades a donar la vida eterna als "déus" reis i reines, així com per a permetre que els seus súbdits veiessin el seu aspecte físic. L'escultura monumental de l'antic Egipte és mundialment famosa, però les petites i refinades obres en són també una característica important.

Es van seguir convencions molt estrictes: s'elaboraven les estàtues masculines més fosques que les femenines; en les estàtues assegudes, les mans tenen l'obligació d'estar posades en elsals genolls; predomina la "llei de la frontalitat" i s'obeeixen les normes específiques que regeixen cada déu egipci. Per exemple, el déu del cel ([[Horus]]) es representava essencialment amb el cap d'un [[falcó]],; el déu dels ritus funeraris ([[Anubis]]) es mostra sempre amb el cap d'un [[xacal]]. En el cas de la representació dels faraons, les convencions comporten la no -caducitat de l'estil de les obres per a una vida eterna després de la mort. Les obres artístiques es regulen per tal d'exigir el compliment estricte de totes les convencions i els convenis fins a tal punt que, durant més de tres mil anys, s'aprecia poca variació en l'aspecte de les estàtues, excepte durant un breu període durant l'imperi de la faraona [[Nefertiti]], en què es va fomentar una representació més naturalista.

El guió s'escrivia en tres sentits: de dalt a baix, d'esquerra a dreta i de dreta a esquerra. Aquest estil d'escriptura va ser utilitzat pels antics egipcis durant gairebé 35003.500 anys, des de 3300 aC fins al segle III dC. El coneixement de l'escriptura jeroglífica es va perdre després d'haver estat substituït per altres alfabets. Els jeroglífics van ser desxifrats per [[Jean-François Champollion|Champollion]], que va estudiar la [[pedra Rosetta]] durant 9 anys.

* [[Uixebti]].

* [[Lotus blanc]].

* [[Lotus blau]].