Bretanya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: -km2 +km² |
|||
Línia 79:
== Història ==
{{AP|Història antiga de Bretanya|Regne de Bretanya|Ducat de Bretanya|Bretanya durant la Revolució Francesa|Bretanya en el segle XIX|Bretanya 1900-1940|Bretanya sota el règim de Vichèi}}
=== Prehistòria ===
[[Fitxer:Menhir à Carnac, alignement de Kermario.JPG|thumb|left|Menhirs dels [[Alineaments de Carnac]]]]
[[Fitxer:Grand Menhir Er Grah Locmariaquer.jpg|thumb|left|Gran menhir trencat d'Er Grah]]
El territori de Bretanya fou poblat per l'home des del [[paleolític inferior]] amb una població neandertal que no es distingia de la de la resta d'Europa occidental i que segurament fou poc nombrosa. La seva única particularitat és l'existència d'una fisonomia particular, el Colombanià,<ref>El «Colombanià»: una fisonomia regional del paleolític inferior al litoral armoricano-atlàntic: [http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN&cpsidt=4290580 RefDoc.fr]</ref> sobretot a [[Carnac]].
Els primers homes moderns arribaren a Bretanya cap al 35.000 aC i reemplacen o absorbeixen els neandertals. El [[paleolític superior]] és caracteritzat per tot d'indústries de transició, properes al [[Châtelperronià]] a la costa nord i per les indústries més clàssiques, de factura [[Magdalenià|magdaleniana]], al sud del [[Riu Loira|Loira]], sens que es pugui saber si la diferència entre totes dues és purament cultural o si reflecteix la persistència d'un reducte neandertal. Bretanya només té una sola gruta ornada: la [[grutes de Saulges|Dérouine]].
Al [[mesolític]] Bretanya es farceix de boscs i és poblada per comunitats relativament nombroses, dividides en tres grups regionals. Al mesolític proper s'inicia una tendència a la sedentarització, sobretot als llocs de Teviec i d'[[Hœdic]].<ref>[http://www.espace-sciences.org/science/10065-sciences-ouest/20113-Annee-2000/10149-164/10450-gros-plan/13578-histoire-et-societe/13579-les-pionniers-de-l-archeologie/ http://www.espace-sciences.org/ ]</ref>
L'agricultura arriba a Bretanya el [[mil·lenni V aC]], portada per emigrants vinguts del sud i de l'est. La neolitisatzió no es tradueix tanmateix per un reemplaçament de població. Els [[Societat caçadora-recol·lectora|caçadors-recol·lectors]] locals adopten les noves tècniques, que permeten l'emergència de societats complexes, sobretot al [[golf de Morbihan]].
Això es tradueix per l'aparició d'una arquitectura megalítica, també per tombes primerenques i d'alineaments. El departament d'[[Ar Mor-Bihan]] conté nombrosos megalits, com el gran menhir trencat d'Er Gah, que és el monument més gran transportat i erigit pels homes del neolític.
Encara que tot d'influències de la cultura de la ceràmica lligada es fa notar a finals del neolític, Bretanya presenta una certa continuïtat cultural fins al principi de l'[[edat del bronze]]. El [[Cultura del vas campaniforme|campaniforme]], molt present, sembla integrar-se en les tradicions locals.
=== Protohistòria cèltica ===
[[Fitxer:Peuples celtes en armorique.png|thumb|350px|right|Mapa dels pobles gal·lesos de l'actual Bretanya.]]
Durant la protohistòria cèltica, el territori fou ocupat per cinc pobles principals:<ref>[[Venceslas Kruta]], ''Els celtes, història i diccionari'', pàgina 427, (Edicions Robert Laffont, coll. «Bouquins», París, 2000, {{ISBN|2-7028-6261-6}}); Collectif, ''Tota la història de Bretanya'', capítol 2 : « Les Celtes des origines à la fin du IIIe siècle av. J.-C. » (Skol Vreizh, Morlaix, 1997, {{ISBN|2-911447-09-3}})</ref>
* Els '''[[curiosolites]]''', el territori dels quals se situava a l'est de l'actual departament de [[Costes del Nord]], a l'oest i a l'[[Ille i Vilaine]] i el nord-est de l'[[Ar Mor-Bihan]], i qui donaren el nom a la ciutat de [[Corseul]].
* Els '''[[nannets]]''', que residien a l'actual departament del [[Loira Atlàntic]], a la riba dreta del Loira (la riba esquerra estava ocupada per un poble aliat: els ambilatres<ref>Giot (P.R), Briard (J.), Pape (L.), ''Protohistòria de Bretanyae'', Ouest-France Université, 1995, p. 370-371.</ref>). Van donar el nom a la ciutat de [[Nantes]] (''Naoned'' en bretó modern).
* Els '''[[osismis]]''', que es trobaven a l'actual departament de [[Finisterre]] i a la part oest de les [[Costes del Nord]] i d'[[Ar Mor-Bihan]].
* Els '''[[redons]]''', que habitaven a l'est de l'actual departament de l'[[Ille i Vilaine]]. Donaren nom a la ciutat de [[Rennes]].
* Els '''[[vènets]]''', que es trobaven a l'actual [[Ar Mor-Bihan]], aparentats amb els pobles homònims de [[Vèneto]] i [[Gwynedd]], donaren nom a la ciutat de [[Vannes]] (''Gwened'' en [[bretó]]).
Aquests pobles tenien fortes relacions econòmiques amb els celtes de l'illa de Bretanya, sobretot el comerç d'estany. Formaven part d'una «confederació armoricana» de pobles gal·lesos que, segons [[Juli Cèsar]], comprenien «els [[curiosolites]], els [[redons]], els [[ambibarii]], els [[calets]], els [[osismis]], els [[lemòvics]] i els [[venelis]]» (''[[De bello gallico]]'', llibre VII).
=== Història gal·loromana ===
[[Fitxer:TabulaPeutingeriana France west.jpg|thumb|L'oest de la Gàl·lia romana a la [[Taula de Peutinger]].]]
El territori de la futura Bretanya, com tota l'Armòrica, fou conquerit pels [[Antiga Roma|romans]] durant la [[guerra de les Gàl·lies]].
A finals del [[segle V]], els bretons de l'illa de Bretanya (l'actual Gran Bretanya), emigraren a Armòrica amb llurs costums i llengua, la seva presència fou benvinguda pels romans com a defensa de l'Imperi contra les migracions germàniques.
Varen donar nom a aquesta regió, qui s'anomenà durant molt de temps ''petita Bretanya'' o ''Bretanya continental'', com a oposició a l'illa d'origen.
=== Edat mitjana ===
[[Fitxer:Battle of La Roche-Derrien.jpg|Right|thumb|Batalla de la Roche-Derrien durant la [[guerra de Successió Bretona]].]]
A l'[[alta edat mitjana]], Bretanya fou dividida en dues parts, i més endavant en tres regnes:<ref>Christian Y.M. Kerboul, ''Els regnes britònicsc a l'alta edat mitjana'', pàgines 80-143, Edicions du Pontig/Coop Breizh, {{ISBN|2-9510310-3-3}}</ref> [[Dumnònia]], [[Cornualla (Bretanya)|Cornualla]] i [[Broërec]] (inicialment anomenat Bro Waroch); que foren reunificats sota l'autoritat dels ducs i reis de Bretanya<ref name="autogenerated1">Joël Cornette, ''Història de Bretanya i dels bretons'', Seuil, París, 2005, {{ISBN|2-02-054890-09}}</ref> el [[segle IX]].
[[Nominoe]], sobirà de Bretanya del [[845]] al [[851]], fou l'origen del naixement d'una Bretanya unida i independent, per això se'l considera pare de la pàtria: ''Tad ar Vro''. Aquesta Bretanya s'erigeix el [[segle IX]] sota [[Erispoé]] en un regne unificat. El tractat d'Angers el setembre de 851 va definir-ne els límits. El tractat d'Angers s'esfondra amb [[Salomó I de Bretanya|Salomó I]], qui comença la guerra contra [[Carles II el Calb|Carles el Calb]] amb els víkings. Bretanya aconsegueix aleshores la seva màxima extensió i comprèn l'Avranchain, el [[Cotentin]], les illes anglonormandes, una part de [[Maine (França)|Maine]] i d'[[Anjou (França)|Anjou]].
El regne trontolla amb les ocupacions i incursions dels [[víkings]] a principis del [[segle X]]. Bretanya perd les seves últimes conquestes d'[[Anjou (França)|Anjou]], el [[Maine (França)|comtat de Maine]] i [[Nèustria]]. El [[909]], després de la mort del rei de Bretanya, [[Alan I el Gran]], [[Folc I el Roig]] rep el comtat de Nantes (comtat que havia adquirit definitivament el [[Pays de Retz]] al [[Poitou]]). [[Alain II Barbitorte]] torna aquest comtat als víkings el [[937]].<ref>Crònica de Flodoard AD 937 : «''Els bretons vingueren després de llargs viatges a llur país devastat'' [...] ''els combats contra els normands foren freqüents'' [...] ''van vèncer i reprengueren el país devastat''»</ref>
Des de finals del [[segle XIII]] i ben abans de la unió del ducat de Bretanya al Regne de França, l'administració ducal abandonà el llatí, llengua amb la qual es feien els actes administratius i jurídics fins al segle XIII, i el reemplaçà pel francès, ignorant el [[bretó]].<ref name="Abalain">[http://books.google.fr/books?id=FJz7qWog5BsC&pg=PA26&lpg=PA26&dq=politique+linguistique+ducs+de+bretagne&source=bl&ots=RrC2r81XBa&sig=3FK8JRZC4rKqVpTXyGujPhG8iqg&hl=fr&ei=QXcTTLbOGtOs4Qal2e2yDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=9&ved=0CDUQ6AEwCA#v=snippet&q=cartulaire%20g%C3%A9n%C3%A9ral%20du%20Morbihan&f=false Histoire de la langue bretonne, ]</ref>
Reconstituïda pel duc [[Alain II Barbitorte]] i els seus successors, Bretanya és un ducat que reprèn globalment els límits del tractat d'Angers. Els ducs continuaren, tanmateix, exercint les prerogatives reials de llurs predecessors i mantingueren aliances tant amb la família reial francesa com amb l'anglesa mitjançant casaments.
Al joc de relacions feudals, Bretanya esdevé una aposta important entre el rei d'Anglaterra (que reivindicava el tron de França) i el rei de França. Les relacions entre el ducat i els seus veïns depenien essencialment de les relacions personals que mantenien tots dos monarques. La política bretona és aleshores independent, de vegades dominada pel rei anglès i de vegades pel francès. Els ducs bretons, aprofitant les dificultats del poder reial de cara als grans feudals, mantenen una certa independència política davant el rei de França, sobretot a partir dels segles [[segle XIV|XIV]] i [[segle XV|XV]] amb l'adveniment de la dinastia dels Montfort. Aquesta política d'emancipació ateny el seu punt culminant sota el regnat de [[Francesc II de Bretanya]] amb l'expulsió de l'administració reial. Els nombrosos errors polítics i aliances contra el rei de França, així com l'oposició de la noblesa bretona, causen la seva derrota el [[1488]].
== Política ==
| |||