Sad ibn Zanguí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ocupar un anys > ocupar uns anys |
m Canvis menors, neteja, replaced: <references /> → {{referències}}, de A → d'A, de u → d'u AWB |
||
Línia 2:
més conegut simplement com a '''Sad I ibn Zanguí''' o '''Zankí''' o '''Zengi''' (? - [[5 de novembre]] de [[1226]]) fou [[atabeg]] [[salghúrida]] de [[Fars]], fill i successor de [[Tekla]].
A la mort del pare es va revoltar el seu cosí [[Toghrul ibn Sunkur]] (Sunkur era el germà gran de Tekla) que va arribar a dominar part del [[Fars]] però fou derrotat i executat vers el [[1203]].<ref>
Fou protector del poeta Sadi (mort el 1192) que va agafar el nom de l'atabeg. El 1203/[[1204]] va ocupar breument [[Esfahan]] però mentre estava absent de [[Shiraz]] aquesta ciutat fou ocupada per [[Muzaffar al-Din Uzbeg]], atabeg [[ildegízida]] de [[Hamadan]], i va haver de tornar precipitadament.
Va ampliar els seus territoris amb la conquesta de part del [[Kirman]] incloent Sirdjan que estava en poder dels kurds [[xabanqara]]. La lluita pel domini de tot el Kirman el va ocupar uns anys, combatent a forces locals i als [[oghuz]], i finalment ([[1206]]-[[1209]]) contra el [[khwarizmshah]] [[Ala al-Din Muhammad]], el qual finalment fou el que va aconseguir dominar Kirman ([[1213]]).
El [[1217]]/[[1218]], en el conflicte entre el [[khwarizmshah]] i el califa [[An-Nàssir (abbàssida)|al-Nàssir]], Sad I va marxar al nord i va ocupar [[Rayy]], [[Qazwin]] i [[Semnan]], però fou derrotat amb una batalla amb els corasmis prop de Rayy i fet presoner. Fou tancat a [[Hamadan]] on va romandre fins que va cedir els districtes d'[[Ishtakhr]] i Oskovan a [[Ala al-Din Muhammad]] i va acceptar pagar un tribut
El seu fill [[Abu Bakr ibn Sad]] va aprofitar una absència del para per intentar prendre el poder a Shiraz però fou derrotat per Sad amb el suport de la població de Shiraz (que el va deixar entrar de nit a la ciutat) i empresonat; en la batalla Sad va rebre la ferida d'una fletxa a l'ull. La guerra del khwarizmshah amb els mongols ([[1218]]-[[1220]]) li va permetre fer-se independent.
El [[1223]]/[[1224]] va lluitar contra el fill
Djalal al-Din es va casar amb una filla de Sad I i aquest va reconèixer al khwarizmshah com a sobirà que a canvi li va cedir al seu sogre Esfahan i els territoris guanyats abans a Ghiyat al-Din. Djalal al-Din va intercedir davant Sad per fer alliberar a l'empresonat Abu Bakr ibn Sad.
Línia 19:
== Notes ==
{{referències}}
{{ORDENA:Sad I Ibn Zangi}}
|