Sad ibn Zanguí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ocupar un anys > ocupar uns anys
m Canvis menors, neteja, replaced: <references /> → {{referències}}, de A → d'A, de u → d'u AWB
Línia 2:
més conegut simplement com a '''Sad I ibn Zanguí''' o '''Zankí''' o '''Zengi''' (? - [[5 de novembre]] de [[1226]]) fou [[atabeg]] [[salghúrida]] de [[Fars]], fill i successor de [[Tekla]].
 
A la mort del pare es va revoltar el seu cosí [[Toghrul ibn Sunkur]] (Sunkur era el germà gran de Tekla) que va arribar a dominar part del [[Fars]] però fou derrotat i executat vers el [[1203]].<ref> L'Enciclopèdia de l'Islam dona la mort de Tekla el 1198 i la derrota de Toghrul el 1203, però diu que Toghrul va governar nou anys</ref> Durant la lluita una plaga va assolar el Fars i la fam va fer estralls fins al punt que els més fort mataven als dèbils per menjar-se'ls. La peste va durar més temps que la gana. A partir de la pujada de Sad, i amb la vakuosa col·laboració del seu visir Khwadja Amid al-Din Abu Nasr Asad Absari, va restaurar la prosperitat del Fars després de les devastacions que havia patit en anys anteriors i la prosperitat va anar retornant al país.
 
Fou protector del poeta Sadi (mort el 1192) que va agafar el nom de l'atabeg. El 1203/[[1204]] va ocupar breument [[Esfahan]] però mentre estava absent de [[Shiraz]] aquesta ciutat fou ocupada per [[Muzaffar al-Din Uzbeg]], atabeg [[ildegízida]] de [[Hamadan]], i va haver de tornar precipitadament.
 
Va ampliar els seus territoris amb la conquesta de part del [[Kirman]] incloent Sirdjan que estava en poder dels kurds [[xabanqara]]. La lluita pel domini de tot el Kirman el va ocupar uns anys, combatent a forces locals i als [[oghuz]], i finalment ([[1206]]-[[1209]]) contra el [[khwarizmshah]] [[Ala al-Din Muhammad]], el qual finalment fou el que va aconseguir dominar Kirman ([[1213]]).
 
El [[1217]]/[[1218]], en el conflicte entre el [[khwarizmshah]] i el califa [[An-Nàssir (abbàssida)|al-Nàssir]], Sad I va marxar al nord i va ocupar [[Rayy]], [[Qazwin]] i [[Semnan]], però fou derrotat amb una batalla amb els corasmis prop de Rayy i fet presoner. Fou tancat a [[Hamadan]] on va romandre fins que va cedir els districtes d'[[Ishtakhr]] i Oskovan a [[Ala al-Din Muhammad]] i va acceptar pagar un tribut de d'un terç dels ingressos; a més va haver de deixar al seu fill gran com a ostatge, però després aquest fou alliberat quan es van establir enllaços matrimonials entre les dues famílies.
 
El seu fill [[Abu Bakr ibn Sad]] va aprofitar una absència del para per intentar prendre el poder a Shiraz però fou derrotat per Sad amb el suport de la població de Shiraz (que el va deixar entrar de nit a la ciutat) i empresonat; en la batalla Sad va rebre la ferida d'una fletxa a l'ull. La guerra del khwarizmshah amb els mongols ([[1218]]-[[1220]]) li va permetre fer-se independent.
 
El [[1223]]/[[1224]] va lluitar contra el fill de d'Ala al-Din Muhammad, Ghiyat al-Din, que s'estava creant un principat a la zona del [[Jibal (Mèdia)|Jibal]]. El [[1225]] Ghiyat al-Din va haver de lluitar contra el seu germà [[Djalal al-Din Manguberti]], erigit en nou [[khwarizmshah]] al seu retorn de l'Índia, i això va deixar tranquil a Sad I. Ghiyat al-Din va haver de cedir al seu germà un part del seu territori, incloent [[Esfahan]].
 
Djalal al-Din es va casar amb una filla de Sad I i aquest va reconèixer al khwarizmshah com a sobirà que a canvi li va cedir al seu sogre Esfahan i els territoris guanyats abans a Ghiyat al-Din. Djalal al-Din va intercedir davant Sad per fer alliberar a l'empresonat Abu Bakr ibn Sad.
Línia 19:
 
== Notes ==
{{referències}}
<references />
 
{{ORDENA:Sad I Ibn Zangi}}