Petroquímica: diferència entre les revisions

El procés d'obtenció és el craqueig tèrmic amb vapor d'aigua en un forn tubular de pas únic, a 800°C i en fase gasosa. La reacció és fortament endotèrmica i hom dilueix la càrrega en vapor d'aigua que no intervé en la reacció. Dins el forn es produeixen reaccions de deshidrogenació i trencament molecular que donen un producte final amb una elevada proporció d'etilè si hom parteix de l'età, d'etilè i propilè si hom parteix del propà, i d'etilè, propilè i butandiè si hom parteix de les naftes. A la sortida del forn els gasos són refredats bruscament per tal d'interrompre la reacció i obtenir un rendiment elevat, i hom els renta per tal d'eliminar els components àcids. La separació té lloc per destil·lació fraccionada.

 

 

Hom troba els hidrocarburs de quatre carbonis en el [[gas natural]] i en els gasos de refineria (butans), com a subproducte en la fabricació d'olefines (butandiè) o bé com a efluents del craqueig tèrmic o catalític (butens). A Europa i al Japó hom obté el butandiè a les unitats d'obtenció d'olefines per destil·lació extractiva amb furfural, acetonitril o altres agents de destil·lació, o bé per absorció amb acetat de coure i amoni; als EUA hom l'obté per deshidrogenació catalítica del butè i del butà, per oxideshidrogenació dels butilens o per oxidació parcial amb aire. A partir de tots aquests productes bàsics hom obté nombrosos productes derivats per mitjà de procediments diversos. Del gas de síntesi hom obté el metanol per reacció del gas amb una proporció hidrogen/diòxid de carboni de 2,25, en presència d'òxid de crom i de zinc; l'amoníac per reacció catalítica de l'hidrogen amb nitrogen atmosfèric; el formol per deshidrogenació i oxidació parcial del metanol en presència d'un catalitzador d'argent o per oxidació del metanol en presència de molibdat de ferro, i la urea per reacció d'amoníac amb gas carbònic. De l'etilè hom obté l'etanol per absorció amb àcid sulfúric i hidròlisi posterior o bé per hidratació catalítica amb àcid fosfòric; l'acetaldehid per oxidació en fase líquida catalitzada amb clorur de pal·ladi i amb clorur cúpric com a oxidant; l'òxid d'etilè per reacció amb oxigen en presència d'un catalitzador d'argent; el clorur de vinil per cloració o oxicloració catalitzada per clorur cúpric; els polietilens d'alta i de baixa densitat per polimerització catalítica, i l'acrilonitril per reacció d'òxid d'etilè i cianhídric, en presència d'àlcalis, i deshidrogenació en presència d'alúmina. Del propilè hom obté l'òxid de propilè per tractament amb àcid hipoclorós i hidròlisi posterior; l'acroleïna per oxidació amb aire en presència d'òxid de coure i de molibdè; l'isopropanol per reacció amb sulfúric o per hidratació directa amb catalitzador homogeni; l'acetona per deshidrogenació de l'isopropanol en presència d'un catalitzador de coure; la glicerina per cloració i posterior saponificació amb sosa o per reacció de l'acetaldehid amb l'òxid de propilè (o bé a partir de l'acroleïna per reacció amb peròxid d'hidrogen o per tractament amb àcid hipoclorós i posterior saponificació); els butanols per síntesi oxo amb un catalitzador de cobalt-carbonil; el cumè per alquilació de benzè amb propilè i clorur alumínic o àcid fosfòric; el pilipropilè per polimerització catalítica, i l'acrilonitril per oxidació en presència de fosfomolibdat de bismut i urani.