Alfred Rosenberg: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvis menors, neteja, replaced: <references /> → {{referències}}, segle XX → {{segle|XX}}, en lloc de → en comptes de AWB
Línia 52:
El [[1929]] fundà la Lliga Militant per a la Cultura Alemanya. Posteriorment formà l'Institut per a l'Estudi de la Qüestió Jueva, dedicat a identificar i a atacar la influència "jueva" a la cultura alemanya i a l'estudi del judaisme des d'una perspectiva anti-semítica. Va ser nomenat Diputat del Reichstag el 1930 i publicà el seu llibre sobre [[teoria racial]] [[El Mite del Segle Vint]] (Der Mythus des 20. Jahrhunderts), que dóna les claus sobre la ideologia nacional socialista en punts com la qüestió jueva. Si bé havia venut havia venut més d'un milió d'exemplars el 1945, la seva influència al nazisme és dubtosa. Sovint es diu que era un llibre venerat al nazisme, però que pocs van llegir més del primer capítol, i els que ho van fer el trobaven poc comprensible. Hitler deia que era incomprensible, i en desaprovava el to pseudo-religiós.
 
Més influència va tenir l'actitud de Rosenberg cap al Bolxevisme soviètic. Va persuadir a Hitler sobre els perills del comunisme i de la suposada fragilitat de l'estructura política soviètica.
 
Va ser nomenat líder de l'oficina de política exterior del Partit Nazi el 1933, però no va fer gaire cosa (des d'aquest càrrec es va apropiar de les obres d'art pertanyents a Museus i a col·leccions privades de [[jueu]]s.). El seu viatge a Gran Bretanya aquell any va ser dissenyat per enfortir els lligams entre l'Imperi Britànic i el nou règim... però va ser un complet fracàs: quan Rosenberg diposità una corona amb una esvàstica a la [[tomba del soldat desconegut]], un veterà de la [[I Guerra Mundial]] la llençà al Tàmesi. Al gener de 1934 va ser substituït per Hitler, perquè es responsabilitzés de l'educació espiritual i filosòfica del Partit i de les seves organitzacions.
Línia 77:
Amb suggeriments com aquestes s'intentava encoratjar el nacionalisme no-rus i promoure els interessos alemanys en benefici de les futures generacions àries, d'acord amb els plans geopolítics del "[[Lebensraum]] im Osten". Volien crear un amortidor contra l'expansió soviètica en preparació per a l'eradicació del [[comunisme]] i el [[bolxevisme]] per a l'acció militar preventiva.
 
Seguint aquests plans, quan les forces de la [[Wehrmacht]] van envair el territori soviètic, van implantar immediatament els primers dels ''Reichskomissariats'' proposats, els d<nowiki>{{'</nowiki>}}''Ostland'' i d<nowiki>{{'</nowiki>}}''Ukraine'', sota la comandància de [[Hinrich Lohse]] i d'[[Erich Koch]] respectivament. L'organització d'aquests territoris administratius portà al conflicte entre Rosenberg i les [[Schutzstaffel|SS]] sobre el tractament dels [[eslaus]] sota l'ocupació alemanya. Rosemberg criticava el desplaçament, l'esclavatge i de vegades el genocidi dels no-jueus als països ocupats. Com a cap de les teories racials nazis, Rosenberg considerava als eslaus com a aris, si bé per sota dels alemanys. Rosenberg es queixava sovint a [[Adolf Hitler|Hitler]] i a [[Himmler]] sobre el tractament als pobles ocupats no-jueus. No va fer cap escarafall sobre els assassinats dels jueus. Als [[judicis de Nuremberg]] afirmà ser ignorant de l'[[Holocaust]], tot i que [[Georg Leibbrandt|Leibbrandt]] i [[Alfred Meyer|Meyer]] van assistir en nom seu a la [[Conferència de Wannsee]].
[[Fitxer:Alfred Jodl, Hans Frank, Alfred Rosenberg.jpg|thumb|rightdreta|El general [[Alfred Jodl]] (esquerra), [[Hans Frank]] (centre) i Alfred Rosenberg (dreta) durant la celebració dels [[Judicis de Nuremberg]].]]
Rosenberg va ser capturat pels [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|Aliats]] al final de la guerra.
[[Fitxer:Dead alfredrosenberg.jpg|rightdreta|thumb|Rosenberg després de ser executat]]
Va ser jutjat a [[Judicis de Nuremberg|Nuremberg]] i trobat culpable de conspirar per cometre [[Crim contra la pau|crims contra la pau]]; [[Complot de guerra]]; [[Crim de guerra|Crims de guerra]] i [[Crim contra la humanitat|Crims contra la humanitat]]. Va ser condemnat a mort i executat a la [[Forca (Pena de mort)|forca]] durant la matinada del [[16 d'octubre]] de [[1946]]
 
Línia 88:
La influència de Rosenberg al [[Partit Nazi]] és una controvèrsia. Sovint s'aprecia una manca de carisma i de l'habilitat política d'altres líders nazis, i sovint va ser aïllat. En alguns dels seus discursos, Hitler sembla proper als punts de vista de Rosenberg: el refús al [[Cristianisme]] tradicional com a religió basada en la cultura jueva, preferint una "raça pura" ètnicament i culturalment, el destí de la qual se suposa havia estat assignat als alemanys per la Providència. Hitler sentia que també havia d'atraure als electors cristians, que el [[1933]] encara eren majoria a la població alemanya. Després de la seva pujada al poder va assegurar a les esglésies protestants i catòliques que el Partit no intentava reinstaurar el [[paganisme]] germanic. Es va presentar a si mateix com l'home que salvaria al [[Cristianisme]] de la destrucció a mans del [[comunisme]] [[Ateisme|ateu]] de la [[Unió Soviètica]]. Això va ser veritat immediatament abans i després de les eleccions de 1932; Hitler volia aparèixer no com una amenaça per a la fe cristiana i consolidar el seu poder, tot i que en privat sentia que el cristianisme havia estat un factor principal en la debilitat de l'Estat Alemany permetent que fos dominat per poders estrangers.
 
Alguns líders nazis, com [[Martin Bormann]] també eren anti-cristians i simpatitzaven amb Rosenberg. Un cop al poder, això no obstant, Hitler i la majoria dels líders nazis van intentar unificar les denominacions cristianes en favor d'un "cristianisme positiu". En privat es lamentaven dels punts de vista radicals i clarament anticristians de Rossenberg, i no recolzaven els petits grups pagans, recolzats cap al final (i buscant una paritat amb el [[cristianisme]]. No obstant. [[Adolf Hitler|Hitler]] i [[Joseph Goebbels|Goebbels]] estaven d'acord que després de la [[Endsieg]] (Victòria Final) l'Església del Reich estaria pressent em l'organització social-evolucionista del Reich, proclamant el culte a la raça, la sang i la batalla, en lloccomptes de la [[Redempció]] i els [[Déu Manaments]] de [[Moisès]], que els consideraven antiquats i "jueus".
 
Mentre que Rosenberg sabia que entre els seus enemics es trobaven [[Hermann Göring|Göring]], [[Heinrich Himmler|Himmler]] i [[Joseph Goebbels|Goebbels]], Rossenberg creia que encara mantenia el favor de Hitler, d'acord amb la seva autobiografia, escrita poc abans de la seva execució.
Línia 104:
 
== Obres ==
* ''Mythus des 20. Jahrhunderts'' (El mite del {{segle |XX}}, 1930)
 
== Referències==
{{referències}}
<references />
 
{{commonscat}}
{{Nazisme}}
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Rosenberg}}
[[Categoria:Arquitectes alemanys]]