Andrei de Pólotsk: diferència entre les revisions

'''Andrei de Pólotsk''' (en [[bielorús]] : Андрэй Альгердавіч, a [[lituà]]: Andrius Algirdaitis, nascut''circa'' [[1325]] - mort el [[12 d'agost]] de [[1399]] a la [[batalla del riu Vorskla]]) era el fill gran d'[[Algirdas]], [[Gran Duc de Lituània]], i la seva primera dona [[Maria de Vítebsk]]. Va ser [[Principat de Pskov|Duc de Pskov]] (mitjançant el seu representant Yuri, [[1342]] - [[1348]]) i [[Principat de Pólotsk|Pólotsk]] ([[1342]] - [[1387]]).<ref name=matu>{{ref-enciclopèdia|nom=Algirdas |cognom=Matulevičius | editor=Vytautas Spečiūnas |enciclopèdia=Lietuvos valdovai (XIII-XVIII a.): enciklopedinis žinynas |títol=Andrius Algirdaitis |any=2004 | editorial=Mokslo ir enciklopedijų leidybos institutas | lugar= [[Vilna]] | isbn=5-420-01535-8 |pàgines=51–52}}</ref> Com a fill major d'Algirdas, Andrei va reclamar el seu dret al tron ​​després de la mort del seu pare el [[1377]]. Però Algirdas va deixar com a hereu a [[Jogaila]], el fill gran del seu segon matrimoni amb [[Uliana de Tver]]. La rivalitat d'Andrei i Jogaila, Gran Duc de Lituània i més tard [[Rei de Polònia]], finalment el portaria a la seva mort.

El [[1342]] Andrei es va unir al seu pare Algirdas i el seu oncle [[Kęstutis]] en la guerra contra l'[[Orde Livonià]] per ajudar a la [[República de Pskov]]. La República li va demanar que es quedés com a duc de Pskov per garantir amb la seva presència el suport continu d'Algirdas. Andrei va acceptar i va ser batejat segons el [[Església ortodoxa|ritu ortodox]] (el seu nom pagà és desconegut).<ref> La [[Crònica de Bychowiec]] registra el seu nom pagà com a''Vingolt'', nom que [[Maciej Stryjkowski]] va donar com a ''Vigunt''. No obstant això aquest és el nom d'un altre fill d'Algirdas.</ref> De totes maneres, va estar a la ciutat poc temps i va tornar a Lituània. Les raons no són del tot clares, però els historiadors especulen que estava relacionat amb la mort del seu oncle avi [[Voin]], duc de [[Pólotsk]].<ref name=lea/> Pólotsk era vital per als interessos lituans, ja que estava situada entre Lituània i l'Orde Livonià. Andrei es convertiria en duc de Pólotsk i ajudaria a defensar Lituània contra els atacs livons. A Pskov, Andrei va deixar a un representant, conegut com a Yuri. L'historiador lituà [[Alvydas Nikžentaitis]] especula que aquest Yuri podria ser nét de [[Gediminas]].<ref>{{ref-llibre|títol=Gediminas |nom=Alvydas |cognom=Nikžentaitis | editorial=Vyriausioji enciklopedijų redakcija |lloc=Vilna |any=1989 |pàgines=13}}</ref>

Després de la mort d'Algirdas el [[1377]], Andrei, el seu fill gran, es va enfrontar al seu germanastre [[Jogaila]], a qui Algirdas havia designat com a hereu. Jogaila en aquell moment comptava amb el suport del seu oncle Kęstutis. Andrei va organitzar una coalició antilituana amb els exèrcits de Pólotsk, el [[Gran Ducat de Moscou]] i l'Orde Livonià.<ref name=matu /> El [[1379]] l'exèrcit de Moscou va atacar les terres orientals del Gran Ducat. Moscou i Lituània estaven en pau des del [[Tractat de Liubutsk]] el [[1372]]. El germà d'Andréi [[Dmitri I Starshy]] no va defensar el [[Principat de Trubetsk]] i [[Starodub]].<ref>{{ref-enciclopèdia|cognom=Jonynas |nom=Ignas | editor=Vaclovas Biržiška |enciclopèdia=Lietuviškoji enciklopedija |títol=Dimitras |any=1933–1944 | editorial=Spaudos Fondas |volum=VI | lugar= [[Kaunas]] |pàgines=912–914}}</ref> L'exèrcit rus no romandre en els territoris presos i es va retirar a Moscou, juntament amb Andrei i Dmitri. Jogaila va signar una treva de deu anys amb els Cavallers Teutònics el 29 de setembre de [[1379]] i una treva amb l'Orde Livonià el 27 de febrer de [[1380]], per la que va trencar la coalició. Al seu torn, es va aliar amb [[Mamai]], jan de l'[[Horda d'Or]], i Oleg del [[Principat de Riazan]] contra Andrei.<ref name=lea /> En 1380 Andrei i Dmitri van participar en la [[batalla de Kulikov]] entre Moscou i els tàrtars,<ref name=matu /> que van ser derrotats en no arribar les tropes de Jogaila a temps al [[camp de batalla]].