Palau Reial de Madrid: diferència entre les revisions

 

Va ser residència privada fins al regnat d'[[Alfons XIII]], tot i que també [[Manuel Azaña]], president de la [[Segona República Espanyola|Segona República]], va residir al palau, sent per tant, l'últim Cap d'Estat que ho féu. Durant aquell període fou conegut com a '''Palau Nacional'''. Encara hi ha una sala que es coneix amb el nom de "despatx d'Azaña". Una altra de les denominacions que s'utilitzen per a referir-se a l'edifici és la de '''Palau d'Orient''', en relació a la plaça en què recau una façana de l'edifici, la plaça d'Orient, on també es troba el Teatre Reial. Els actuals Reis [[Joan Carles I]] i [[Sofia]] resideixen al [[Palau de la Zarzuela]], als afores de Madrid. El Palau Reial de Madrid allotja bona part dels actes oficials presidits pel Rei, com la presentació de credencials dels ambaixadors estrangers, celebració de concerts, audiències o els banquets d'Estat. El 12 de juny de 1985, al Saló de Columnes del palau se celebrà la signatura del Tractat d'adhesió del Regne d'Espanya a les Comunitats Europees.

S'ubica al carrer de Bailén, davant de la Plaça d'Orient, a la part occidental del centre històric de Madrid, i els seus jardins arriben fins a la ribera est del riu Manzanares.

 

Amb l'ocupació cristiana de la ciutat per part del Rei [[Alfons VI de Castella]] l'any [[1085]], l'edifici perdé gran part de les funcions oficials exercides a l'època de la taifa de Toledo i no fou fins a l'any [[1329]] que el Rei [[Ferran V de Castella]] emprà la fortalesa per a un acte oficial de gran rellevància, les Corts de Madrid de [[1329]].

 

 

L'any [[1561]], el Rei [[Felip II d'Espanya]] traslladà la cort de [[Toledo]] a [[Madrid]] i s'erigí un alcàsser que ocupava l'antiga superfície de la fortalesa musulmana. El [[Reial Alcàsser de Madrid|Reial Alcàsser]] dels àustries es cremà el 24 de desembre de [[1734]] durant el regnat de [[Felip V d'Espanya]].