Revisió del 17:10, 2 abr 2016 modifica Metralleta95 (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 17.301 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 17:28, 2 abr 2016 modifica desfés Townie (discussió \| contribucions) Administradors 34.535 edits arreglo Edició següent →
Línia 1: La '''nacionalitat''', en el [[dret civil]] i polític, és la condició o l'estatus de pertinença o d'identitat legal amb una [[nació]] o [[estat]]<ref name=encartaen>[https://web.archive.org/web/20090831103616/http://encarta.msn.com/dictionary_1861632467/nationality.html Nationality]. MSN Encarta. [Consulta: 1 d'agost de 2009]</ref> i el conjunt de deures i drets que això comporta.<ref name=encat>[http://enciclopedia.cat/EC-GDLC-e00092666.xml Nacionalitat]. L'Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1 d'agost de 2009]</ref> En alguns sistemes polítics hom distingeix entre la nacionalitat i la [[ciutadania]], i aquesta última gaudeix un estatus polític superior incloent-hi la participació sense cap tipus de restricció en els afers governamentals.<ref name=encartaen/> En el sentit més estès, la nacionalitat, en el [[dret civil]], és la constitució jurídica que s'atribueix als ciutadans o súbdits d'un estat,<ref>[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=nacionalitat&operEntrada=0 Nacionalitat]. Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 1 d'agost de 2009]</ref> és a dir, la situació de l'individu per la subjecció o pertinença a un estat i a les seves lleis.<ref>[http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0092666 Nacionalitat]. Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1 d'agost de 2009]</ref> Per nacionalitat també s'entén com el caràcter nacional; condició ètnica, solidaritat política, històrica i institucional que constitueix una [[nació]].<ref>{{GEC\|0125497}}</ref> En algunes constitucions o estats, s'entén com a nacionalitat, una [[nació sense estat]] però amb algun tipus d'autonomia.<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0195889 Nacionalitat]<sup>1</sup> L'Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1 d'agost de 2009]</ref> Així, per exemple, a [[Espanya]], la [[Constitució Espanyola de 1978]], designa com a [[nacionalitat històrica]] tots aquells territoris històrics i geogràfics, sense especificar-los,<ref>[http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/constitucion.tp.html Article 2]. Constitució espanyola. [Consulta: 1 d'agost de 2009]</ref> amb una identitat especial, històrica i cultural.<ref>[http://buscon.rae.es/draeI/SrvltConsulta?TIPO_BUS=3&LEMA=nacionalidad Nacionalidad]. RAE. [Consulta: 1 d'agost de 2009]</ref>▼ ~~{{FR}}~~ ▲La '''nacionalitat''', en el [[dret civil]] i polític, és la condició o l'estatus de pertinença o d'identitat legal amb una [[nació]] o [[estat]] i el conjunt de deures i drets que això comporta. En alguns sistemes polítics hom distingeix entre la nacionalitat i la [[ciutadania]], i aquesta última gaudeix un estatus polític superior incloent-hi la participació sense cap tipus de restricció en els afers governamentals. En el sentit més estès, la nacionalitat, en el [[dret civil]], és la constitució jurídica que s'atribueix als ciutadans o súbdits d'un estat,<ref>[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=nacionalitat&operEntrada=0 Nacionalitat]. Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 1 d'agost de 2009]</ref> és a dir, la situació de l'individu per la subjecció o pertinença a un estat i a les seves lleis.<ref>[http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0092666 Nacionalitat]. Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1 d'agost de 2009]</ref> Per nacionalitat també s'entén com el caràcter nacional; condició ètnica, solidaritat política, històrica i institucional que constitueix una [[nació]].<ref>{{GEC\|0125497}}</ref> En algunes constitucions o estats, s'entén com a nacionalitat, una [[nació sense estat]] però amb algun tipus d'autonomia. Així, per exemple, a [[Espanya]], la [[Constitució Espanyola de 1978]], designa com a [[nacionalitat històrica]] tots aquells territoris històrics i geogràfics, sense especificar-los,<ref>[http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/constitucion.tp.html Article 2]. Constitució espanyola. [Consulta: 1 d'agost de 2009]</ref> amb una identitat especial, històrica i cultural.<ref>[http://buscon.rae.es/draeI/SrvltConsulta?TIPO_BUS=3&LEMA=nacionalidad Nacionalidad]. RAE. [Consulta: 1 d'agost de 2009]</ref> La [[nacionalitat d'origen\|nacionalitat originària]] s'adquireix mitjançant el ''[[ius soli]]'' (dret de sòl) —és a dir, atribuïda a totes les persones que hagin nascut en territori nacional, sense importar la nacionalitat dels pares—el ''[[ius sanguinis]]'' (dret de sang), és a dir, atribuïda a totes les persones segons la nacionalitat del seu pare o mare, sense importar el territori on hagin nascut—o una combinació d'ambdues. La [[nacionalitat derivativa]] s'adquireix per [[nacionalitat per opció\|opció]] o per [[naturalització\|carta de naturalització]] i es considera un canvi de la nacionalitat originària,<ref name=encartaes/> i per tant, sovint s'atorga com a "nacionalitat no originària". En aquest cas, cada estat determina les condicions i els requeriments per al canvi de nacionalitat i la conservació o no de la nacionalitat originària,<ref name=encat/> permetent o prohibint així la [[ciutadania múltiple\|doble nacionalitat]]. La relació de l'estat amb les persones que gaudeixen de la nacionalitat genera drets i obligacions mútues, com ara la prestació del [[servei militar]] o la declaració d'[[impost]]os.<ref name=encartaes>[http://es.encarta.msn.com/encyclopedia_761559423/Nacionalidad.html Nacionalidad]. MSN Encarta en castellà. [Consulta: 1 d'agost de 2009]</ref> En l'àmbit del dret públic, la nacionalitat també representa un vincle polític mitjançant el qual l'individu gaudeix del [[dret de vot]]ar o ser elegit per un càrrec públic.<ref name=encartaes/> == Vegeu també == Linha 12 ⟶ 11: == Referències == {{Commonscat}} {{referències\|2}} {{Autoritat}}

Nacionalitat: diferència entre les revisions