|
L'any [[1408]], el rei [[Martí l'Humà]] concedí la senyoria de Bellver a la [[cartoixa de Valldemossa]], la qual des d'aleshores anomenà el castellà. L'any [[1459]], arribà a Mallorca el [[príncep de Viana]] per tal de prendre possessió dels castells de l'illa, d'acord amb el pacte amb son pare, [[Joan el Gran|Joan II]] que el feia senyor de Mallorca, però a la fi el rei no li concedí la senyoria ni li cedí el castell de Bellver.
Com a recinte tancat, des del s. XIV mateix es féu servir de presó, primer de la reina [[Violant de Vilaragut|Violant]] i dels prínceps [[Jaume IV de Mallorca|Jaume III]] i [[Elisabet de Mallorca|Elisabet]] i altres partidaris del rei Jaume III, després de la seva mort a la [[batalla de Llucmajor]] friobvruivbrivbruvviiv([[1349]]). El 1523, dels agermanats vençuts. El [[1639]], [[1666]] i [[1667]], de bandolers. Durant la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra d'Ocupació]], de [[botifler]]s, i, després de la victòria francoespanyola, d'[[Maulets (història)|austriacistes]]. Al s. XIX, durant la [[guerra del Francès]], de presos de la [[batalla de Bailén]], i, després, de presos polítics, el primer i el més famós dels quals fou el ministre [[Gaspar Melchor de Jovellanos]] ([[1802]]-[[1808]]), que féu la primera descripció del castell i n'encarregà els primers plans i dibuixos,<ref>{{Ref-llibre|cognom = Crespo, D i Domenge, J.|nom = |títol = Gaspar Melchor de Jovellanos. Memorias histórico-artísticas de arquitectura|url = |edició = |llengua = |data = |editorial = Akal|lloc = Madrid|pàgines = 91-103|isbn = 978-84-460-2927-4}}</ref> com també féu una descripció botànica i geològica del pinar circumdant i amb elles fundà el moviment conservacionista del patrimoni. El català [[Francesc Aragó]], que participava en el mesurament del meridià de París, s'hi refugià, acusat d'espia per la població. El seguiren el general antiabsolutista [[Luis de Lacy y Gautier]], que hi fou afusellat ([[1817]]), els [[lliberal]]s [[Esteve Bonet i Perelló]] i altres (1824) i [[Miquel Bibiloni i Corró]] (1867), republicans catalanistes com [[Valentí Almirall]] (1869), el restaurador de la monarquia borbònica a Espanya, amb [[Alfons XII]], [[Arsenio Martínez Campo]] (1874) i diferents carlins. Al s. XX, fou cedit per l'Estat a l'ajuntament de Palma, el 1931. Després de la revolta feixista de [[1936]], hi tancaren 800 presos polítics republicans, els quals foren obligats a construir l'actual carretera d'accés al castell. Entre aquests presos hi havia [[Alexandre Jaume Rosselló|Alexandre Jaume]], que com a diputat havia aconseguit la cessió del castell a la ciutat, i [[Emili Darder]], batlle en el moment de la cessió, tots dos afusellats després.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació| cognom = Font | nom = Margarida | article = Un castell rodó | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 66 | data = abril 2008 | pàgines = pàg. 57 |issn = 1695-2014}}</ref>
== Usos actuals ==
|
