Brugmann, junt amb Hermann Osthoff, fou un dels impulsors de l'escola neogramàtica que afirmava la inviolabilitat de les lleis fonètiques i que tenia un mètode estricte. A més de l'observació de les lleis fonètiques, posave l'èmfasi en l'acció de l'analogia com un factor important en les llengües.
Fou coeditor, amb Curtius, del volum ''The Studies in Greek and Latin Grammar'' i hi va incloure un article seu sobre “Nasalis Sonans”Sonans in der indogermanischen Grundsprache”, tan radical que després Curtius en va renegar.<ref><cite class="citation" id="CITEREFRichard_Meister1903">Richard Meister (1903), "[[:de:s:ADB:Curtius, Georg|Curtius, Georg]]", ''Allgemeine Deutsche Biographie (ADB)'' (in German) '''47''', Leipzig: Duncker & Humblot, pp. 597–602</cite><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rfr_id=info%3Asid%2Fen.wikipedia.org%3AKarl+Brugmann&rft.atitle=Curtius%2C+Georg&rft.au=Richard+Meister&rft.btitle=Allgemeine+Deutsche+Biographie+%28ADB%29&rft.date=1903&rft.genre=bookitem&rft.pages=597-602&rft.place=Leipzig&rft.pub=Duncker+%26+Humblot&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook"> </span></ref> La fama de Brugmann es deu sobretot als dos volums de fonologia, [[Morfologia (lingüística)|morfologia]], i formació dels mots amb els quals va contribuir al ''Grundriss der vergleichenden Grammatik der indogermanischen Sprachen'' (“Esbós de la Gramàtica Comparativa de les Llengües indogermàniques”, és a dir, indoeuropees) que va publicar de 1886 a 1893. Els altres tres volums van ser escrits per Berthold Delbrück i tracten de sintaxi Protoindoeuropea. El text de Brugmann va acabar depassant l'espai assignat i finalment ocupà quatre volums.
Adonant-se de la importància de la feina de Brugmann, tres lingüistes britànics van començar publicar una traducció anglesa dels volums de Brugmann gairebé simultàniament amb l'edició alemanya, amb el títol''Elements of the Comparative Grammar of the Indo-Germanic Languages''. Des de 1897 Brugmann va començar publicar una revisió i ampliació de la seva part del ''Grundriss.'' El volum final d'aquesta segona edició va ser publicat el 1916. El mètode de Brugmann es basa sobretot en l'exposició de les dades lingüístiques.
