Karl Brugmann: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 5:
Va fer estudis superiors de 1867 a 1871 a les universitats de Halle i [[Universitat de Leipzig|Leipzig]]. El seu mestre fou [[Georg Curtius]]. Primer fou professor d'institut a [[Wiesbaden]] i a [[Leipzig]], i des de 1872 a 1877 fou ajudant a l'Institut Rus de Filologia Clàssica a Leipzig. Des de 1877 fou professor a la [[Universitat de Leipzig]], i el 1882 fou nomenat catedràtic de filologia comparativa en aquesta mateixa universitat. El 1884 va agafar una càtedra a la [[Universitat de Friburg de Brisgòvia|Universitat de Freiburg]], però retornà a Leipzig el 1887 com a successor de Georg Curtius. Des d'aleshores i fins 1919 Brugmann fou catedràtic de [[sànscrit]] i [[lingüística comparativa]] en aquesta universitat.
Brugmann, junt amb [[Hermann Osthoff]], fou un dels impulsors de l'escola neogramàtica (alemany ''Junggrammatiker'') que afirmava la inviolabilitat de les lleis fonètiques i que tenia un mètode estricte. A més de l'observació de les lleis fonètiques, posave l'èmfasi en l'acció de l'analogia com un factor important en les llengües.
Fou coeditor, amb Curtius, del volum ''The Studies in Greek and Latin Grammar'' i hi va incloure un article seu sobre “Nasalis Sonans in der indogermanischen Grundsprache”, tan radical que després Curtius en va renegar.<ref><cite class="citation" id="CITEREFRichard_Meister1903">Richard Meister (1903), "[[:de:s:ADB:Curtius, Georg|Curtius, Georg]]", ''Allgemeine Deutsche Biographie (ADB)'' (in German) '''47''', Leipzig: Duncker & Humblot, pp. 597–602</cite><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rfr_id=info%3Asid%2Fen.wikipedia.org%3AKarl+Brugmann&rft.atitle=Curtius%2C+Georg&rft.au=Richard+Meister&rft.btitle=Allgemeine+Deutsche+Biographie+%28ADB%29&rft.date=1903&rft.genre=bookitem&rft.pages=597-602&rft.place=Leipzig&rft.pub=Duncker+%26+Humblot&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook"> </span></ref> La fama de Brugmann es deu sobretot als dos volums de fonologia, [[Morfologia (lingüística)|morfologia]], i formació dels mots amb els quals va contribuir al ''Grundriss der vergleichenden Grammatik der indogermanischen Sprachen'' (“Esbós de la Gramàtica Comparativa de les Llengües indogermàniques”, és a dir, indoeuropees) que va publicar de 1886 a 1893. Els altres tres volums van ser escrits per Berthold Delbrück i tracten de sintaxi Protoindoeuropea. El text de Brugmann va acabar depassant l'espai assignat i finalment ocupà quatre volums.
| |||