Sanç II de Castella: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/) |
m Corregit: acabar amb la seva vida > posar fi a la seva vida |
||
Línia 16:
Després de la Guerra dels Tres Sançs, Sanç II de Castella va decidir que no li era suficient amb regnar la totalitat de [[Castella]] i mitja Galícia, per la qual cosa va declarar la guerra al seu altre germà, Alfons VI. Amb la intervenció del seu braç dret, [[el Cid]], derrota a Alfons VI consecutivament a [[Batalla de Llantada|Llantada]] i [[Batalla de Golpejera|Golpejera]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Careaga Ribelles |nom=Josefina |títol=El Cid |url=http://books.google.cat/books?id=Gwx3arbZ5AgC&pg=PA184&dq=llantada+golpejera+sancho+cid&hl=ca&sa=X&ei=hyO6U-OoIsP80QWClYGADg&ved=0CGQQ6AEwCQ#v=onepage&q=llantada%20golpejera%20sancho%20cid&f=false |llengua=castellà |editorial=Akal |data=2011 |pàgines=184 |isbn=8446032600}}</ref> amb el resultat de l'exili forçós a [[Toledo]] i la vacant tron del regne lleonès en favor de Sanç el [[1072]].
Aquests esdeveniments van enfrontar Sanç II amb la [[noblesa]] lleonesa, canalitzant-se en la seva germana [[Urraca de Castella i de Lleó|Urraca]], que es va fortificar a la ciutat de [[Zamora]], de la qual era governadora. Les tropes castellanes van assetjar la ciutat però Sanç II fou enganyat pel noble Vellido Dolfos. Aquest es presentà com un desertor davant el rei i amb l'excusa de mostrar-li els punts febles de les muralles, el va separar del seu guarda personal i va aconseguir
Aquests fets i les seves conseqüències van passar a formar part del poema èpic [[Cantar del Mío Cid]] i molts altres romanços.
| |||