Nicolau I Orsini: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: l'exercit bizantí > l'exèrcit bizantí
m Corregit: acabar amb la vida > posar fi a la vida
Línia 50:
Nicolau era fill del comte [[Joan I Orsini]] i de la seva esposa Maria, filla de [[Nicèfor I Àngel]], dèspota de l'Epir. El seu pare governava [[Cefalònia]] com a vassall del rei de [[Regne de Nàpols|Nàpols]] [[Carles II d'Anjou]], i posseïa [[Lèucada]] com a part de la dot de la seva esposa. Nicolau va heretar aquestes possessions a la mort del seu pare el [[1317]], però el que en realitat cobejava eren els territoris de l'Epir.{{sfn|Setton|1969|p=120,122,790}}
 
L'Epir estava en aquell moment passant un mal moment, l'exèrcit bizantí estava assetjant la capital, [[Arta (Grècia)|Arta]], i el seu governant, l'oncle de Nicolau, [[Tomàs I Àngel]], no confiava en la seva esposa, que era filla de l'emperador bizantí [[Miquel IX Paleòleg]]. Tomàs estava a punt d'entrar en negociacions amb el seu cunyat [[Felip I de Tàrent]] per fer front conjuntament a l'atac bizantí. Nicolau va aprofitar i es va presentar amb un exèrcit que va impedir el pacte amb Felip, va fer fora els bizantins i va acabarposar ambfi a la vida de Tomàs. Nicolau va assumir el tron vacant i, per solidificar la seva posició es va casar amb Anna Paleòleg, la vídua de Tomàs. El [[1320]] i fou reconegut com a [[dèspota]] per l'[[Imperi Bizantí|emperador bizantí]].{{sfn|Fine|1994|p=247}}{{sfn|Nicol|2001|p=81 i seg.}}
 
Nicolau va retre fidelitat a [[Joan I de Gravina]], fill de Carles II de Nàpols i de Maria d'Hongria, que era pretendent al [[Principat d'Acaia]]. Tanmateix Nicolau va adoptar públicament la fe ortodoxa i el clergat local no va oposar cap objecció a la seva usurpació del tron. El nord de l'Epir, amb capital a [[Ioànnina]], sí que es van negar a acceptar-lo i es van passar al govern bizantí. Nicolau va esperar fins a la mort de la seva esposa l'any [[1320]] o el [[1321]] i llavors va esclatar la guerra amb civil per recuperar el nord de l'Epir. Ioànnina se li resistia i Nicolau va provar d'aliar-se amb la [[República de Venècia]]. El [[1323]] va morir assassinat pel seu germà [[Joan II Orsini]]. Joan de Gravina, va ocupar [[Cefalònia]] i la va declarar un feu d'[[Principat d'Acaia|Acaia]].{{sfn|Fine|1994|p=247}}{{sfn|Treadgold|1997|p=762}}