La dama de blanc: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{editant}} '''''La dama de blanc''''' és una novel·la de Wilkie Collins publicada en 1860 i que va esdevenir una de les obres de més èxit de l'autor...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 15:
El segon tema clau d'aquesta novel·la és la identitat, ja que els equívocs entre qui és qui mantenen la intriga del llibre. Així, la dama de blanc que li dóna títol no és identificada amb Anne fins ben avançada la trama; es juga a la confusió entre aquesta i Laura, Percival no és qui diu ser i Fosco s'oculta pel seu passat compromès. Les desgràcies de les dues dones, internades a l'asil en diferents moments, vénen també per culpa de les convencions socials (el matrimoni de Laura i l'afany de diners del seu marit i la posició de filla il·legítima d'Anne).
==Estil
L'obra s'emmarca dins les novel·les de sensació o efectistes, que es basaven en el suspens per mantenir l'interès dels lectors de l'[[era victoriana]] per tal que compressin la següent entrega (la publicació inicial no va tenir lloc en forma de llibre, sinó de fascicles, com era habitual al seu temps). Per això la trama domina per sobre de l'estil. L'ambientació general i els misteris exagerats, així com els elements d'horror (la mansió de Percival, els animals de Fosco, els intents d'assassinat) lliguen ''La dama de blanc'' a la [[novel·la gòtica]]. El que manté el fil argumental és l'intent de Walter d'esbrinar què està passant, primerament qui és Laura i la noia de blanc i després com provar el complot contra la seva estimada. Per això el llibre també inclou molts elements propis de la novel·la de misteri.<ref>[http://www.shmoop.com/woman-in-white/ Anàlisi a Shmoop]</ref>
La veu narrativa és múltiple i adopta el punt de vista dels diferents personatges, sigui perquè expliquen els fets, perquè escriuen cartes o perquè apareixen en documents parlant en primera persona. Això i l'abundància de diàlegs multipliquen les veus i contribueixen a la intriga, perquè no tots tenen totes les peces de l'enigma. La novel·la s'estructura en les tres parts pròpies del text narratiu convencional: una primera part que actua a mode d'introducció, on Walter i Laura s'enamoren, sorgeix la dificultat del compromís matrimonial i apareix la figura d'Anne; la part central, que és la conspiració contra Laura i el desenllaç, on es descobreix la maldat de Percival i Fosco i permet el final feliç.
==Referències==
| |||