Diferència entre revisions de la pàgina «Silvan»

14 bytes afegits ,  fa 4 anys
m
Canvis menors, neteja, replaced: de A → d'A, segle XV → {{segle|XV}} , segle IV → {{segle|IV}} AWB
(Format de referència)
m (Canvis menors, neteja, replaced: de A → d'A, segle XV → {{segle|XV}} , segle IV → {{segle|IV}} AWB)
== Història ==
 
Moltke va llençar el 1838 la hipòtesi que la ciutat era l'antiga Tigranocerta fundada com a capital per [[Tigranes II d'Armènia]] el 80 aC. ocupada per Lucul·le després de la victòria del riu Nicephorios el 6 d'octubre del 69 aC i per Corbulo cent anys després (63 dC). Aquesta ciutat és esmentada fins a la meitat del {{segle |IV}} i després desapareix. La hipòtesi fou després recollida per altres i va agafar forma, però no ha pogut estar mai demostrada.
 
La Sofene o Sofanene era part de l'Imperi Romà des del 297. Després de la pau de Jovià del 363, va restar en mans romanes. Martiròpolis fou fundada a la Sofene sobre un poble ja existent i gran pel bisbe Marutha (mar Marutha) amb permís del rei de Pèrsia Yazdegerd I. Mar Marutha va tenir activitat entre 383 i 420 i la ciutat s'esmenta per primer cop el 410. Devia estar a la frontera entre romans i perses. De seguida va agafar importància i encara sota Teodosi II (401-450) va esdevenir capital de Sofanene (Tsopkhkh). Aprofintant que no estava fortificada fou ocupada per Kobad I (499-531) el 502 i va deportar als habitants al Khuzestan on van fundar Abaz-Kubadh (Arradjan). L'emperador Anastasi (491-518) la va llavors fortificar. Justinia després del 527 la va fer capçalera d'un oficial militar dependent de l'estrateg de Teodosiòpolis (Erzurum) i va esdevenir un important centre militar a la frontera oriental. Procopi en dona una descripció. Durant la [[Guerra bizantino-sassànida de 572-591]], poc mesos després de la seva derrota a la [[batalla de Martiriòpolis]] de [[588]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Greatrex |nom=Geoffrey |cognom2=Lieu |nom2=Samuel N. C. |títol=The Roman Eastern Frontier and the Persian Wars Ad 363-628 |volum=vol.2 |url= https://books.google.es/books?id=zoZIxpQ8A2IC&pg=PA170&dq=Battle+of+Martyropolis+588&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwip29W43t3LAhXH7RQKHcnICdUQ6AEIKTAC#v=onepage&q=Battle%20of%20Martyropolis%20588&f=false |llengua=anglès | editorial=Psychology Press |data=2007 |pàgines=170 |isbn=0415465303}}</ref> els perses van ocupar Martiriòpolis el [[589]] però els bizantins la van recuperar el 591 a canvi de l'ajut grec a la restauració de Cosroes II (Khusraw II 591-628)
 
Iyath al-Ghanm va conquerir la [[Al-Jazira |Djazira]] pel califat i Martiròpolis va caure sense lluita. La Djazira va tenir molts governadors designats pel califa. El [[870]] [[Isa ben Shaikh ben al-Salil]] Abu Musa al-Dhuhl al-Shaybani fou nomenat governador (també d'[[Armènia]]) i fou el primer hereditari (vegeu [[Shaybànides]]). El [[889]] els shaybànides van perdre el poder que va retornar al califa al-Mutadid.
A la mort d'Adud al-Dawla el [[983]] el kurd Badh es va apoderar e la ciutat que va esdevenir la capital de la dinastia [[Marwànida]]. El segon marwànida Mumahhid al-Dawla va restaurar les muralles i Nasr al-Dawla ([[1011]]-[[1061]]) hi va fer nombroses construccions; les relíquies cristianes foren portades a l'església melquita; també va restaurar el vell observatori (''manzara''), va posar un rellotge (''bankam'') a la gran mesquita, va construir un hospital (''bimaristan'') i va fer jardins, ponts, banys públics i una mesquita. A la seva mort el [[1061]] fou enterrat a la tomba dels [[marwànides]] de la ciutat. El [[1085]] la ciutat i tot el [[Diyar Bakr]] fou ocupat pels [[seljúcides]] sota la direcció del general Ibn Djahir que abans fou visir dels marwànides; Ibn Djahir es va emportar molts tresors dels marwànides.
 
El seljúcida Malik Shah va morir el [[1092]] i entre aquesta data i el [[1118]] la ciutat va canviar de mans sovint: els seljúcides, Tutush, Dudak, Kilidje Arslan, i Sukman al-Kutbi d'Akhlat. El [[1118]] va morir el seljúcida Muhammad ben Malik Shah i Mayyafarikin va passar als [[ortúkides]] (Nadjm al-Din Ilghazi), el mateix any o el [[1119]], que des deu anys abans dominaven a [[Mardin]]. L'historiador [[Ibn al-Athir]] situa la conquesta de la ciutat vers el [[1121]] o [[1122]], però probablement l'altra data és més correcta, ja que resulta d'un cronista local. A Ilghazi el va succeir el [[1122]] el seu fill Temurtash a Mardin i Mayyafarikin i va resistir durant 30 anys els intents d'expansió de [[Imad-ad-Din Zengi]]. Va construir el pont de Karaman sobre el riu Satdama ([[Batman Su]]), a 8 &nbsp;km a l'est de Mayyafarikin ([[1147]]) obra que va acabar el seu fill Najm-ad-Din Alpi el [[1153]] o [[1154]]. La ciutat va restar en mans de la dinastia però la capital fou a Mardin on els prínceps van residir, i el govern local fou confiat a la família Nubata membres de la qual apareixen sovint com a ''kadis''. Vers el [[1157]] la gran mesquita (ensorrada parcialment el [[1153]]) fou reconstruïda.
 
El [[1185]] Mayyafarikin fou ocupada per Saladí que deu anys després la va donar a son germà Sayf al-Din, la família del qual la va governar fins al [[1260]]. Queden poques restes de la dinastia dels [[aiúbides]] de Mayyafarikin, però es conserva una inscripció de d'Awhad Nadjm al-Din Ayyub ([[1200]]-[[1210]]) a la muralla oriental, i una del seu successor Ashraf Musa (1210-1220) a la muralla del nord; el germà d'Ashraf, Muzaffar Shihab ([[1220]]-[[1247]]), va construir una mesquita el [[1227]].
 
El [[1231]] els mongols ja van devastar les rodalies de Mayyafarikin. El [[1240]] una ambaixada mongola va exigir la submissió. El príncep Kamil Muhammad ([[1247]]-[[1260]]) fill de Muzaffar Shihab, va rebutjar les demandes mongoles i va resistir fins que el [[1260]] la ciutat fou ocupada pel general d'Hulagu, Yashmut i el l'[[aiúbida]] va morir. Amirs mongols van governar la ciutat en nom del [[Il-khan]] fins al [[1353]]. En els últims anys els [[Kara Koyunlu]] i els [[Ak Koyunlu]] es van disputar el poder, i també van participar en la lluita els kurds i tribus àrabs.
 
El [[1394]] Tamerlà va ser al Diyar Bakr però no a Mayyafarikin; va tornar el [[1401]]. La ciutat va passar a mans dels kurds [[Sulaymanís]] fins al [[1427]] que la conquerir el Ak Koyunlu Kara Uthman que en va confiar el govern al seu fill Bayazid.
 
El [[Safàvida]] Ismail va ocupar la ciutat en el curs de la campanya contra el Ak Koyunlu Murad al Diyar Bakr vers el [[1507]]. Va donar la regió a Khan Muhammad Ustadjlu, però després de la derrota a Čaldiran el [[1514]] la ciutat fou ocupada pel cap kurd Sayyid Ahmed Beg Rizaki fins que el [[1515]] fou ocupada pels [[Imperi Otomà|otomans]] després de la batalla de Kosh Hisar. La ciutat estigué sota un govern local kurd fins al [[1911]]. El nom actual és '''Silvan''' i és un ''Idari birim'' (districte) del ''Il'' de Diyarbakir. El seu nom actual va començar a ser utilitzat al {{segle |XV}} abans del [[1427]].
 
== Referències ==
 
{{coord|38|08|32|N|41|00|05|E|display=title}}
 
[[Categoria:Entitats de població de Turquia]]
321.805

modificacions