Fases de desenvolupament del programari: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
fusió sense oposició
fusió sense oposició
Línia 5:
Les etapes intermèdies també poden ser reconegudes. Les etapes es poden anunciar i regular formalment pels [[Desenvolupador|desenvolupadors]] del producte, però els termes s'utilitzen de vegades de manera informal per descriure l'estat d'un producte. Normalment moltes companyies fan servir [[Criptografia |noms en clau]] per a les versions abans del llançament d'un producte, encara que el producte i les característiques reals són rarament secretes.
 
En el desenvolupament de [[programari lliure]] és normal usar la terminologia numèrica ''major.menor.micro'', on cada terme té un significat específic:
== Prealfa ==
*'''major''': Són les noves característiques de gran abast i, per tant, excepcionals. Només es considerarà un canvi en el nombre ''major'' quan hi hagi certes incompatibilitats de programari que així ho requereixin. Els canvis no tenen un període fixat i acostumen a durar força temps amb el mateix nombre.
De vegades, es prepara una versió coneguda com a «prealfa» abans de lliurar l'alfa o la beta. A diferència d'aquestes dues versions, la prealfa no està completa. Quan s'usa aquest terme, es fa referència a totes les activitats realitzades durant el desenvolupament del projecte abans de fer la prova de programari. Aquestes activitats poden incloure l'anàlisi de requeriments, el disseny del programa, el desenvolupament d'aquest i la prova d'unitats.
*'''menor''': Són els nombres que canvien en incorporar noves funcions a un determinat programari. Els canvis s'acostumen a produir cada 18 mesos a partir de la branca ''en desenvolupament''.
En el món del codi lliure, hi ha molts tipus de versions prealfa. Les versions de Milestone inclouen conjunts específics de funcionalitat, i es lliuren així com aquesta es veu completa. Les versions de Nightly builds es comproven automàticament al control de versions. Aquestes versions permeten als controladors comprovar immediatament les funcionalitats implementades més recents i trobar nous errors.
*'''micro''': Són les noves versions en què es corregeixen els errors del nombre ''micro'' anterior. El període de cada un sol ser d'uns 6 mesos, tot i que és fàcil que canvïi més sovint per la correcció d'errors. Són les versions emprades en la branca de ''manteniment''.<ref name="pythondoc"/
 
=== AlfaPre-alfa ===
'''Pre-alfa''' es refereix a totes les activitats realitzades durant el projecte de programari abans de les [[proves de programari|proves]]. Aquestes activitats poden incloure l'[[anàlisi de requeriments]], el [[disseny de programari]], [[desenvolupament de programari]] i [[proves unitàries]]. En el desenvolupament de [[codi obert]] hi ha diversos tipus de versions pre-alfa. L'etapa de versions inclouen conjunts específics de funcions i són alliberats tan aviat com la funcionalitat és completa.<ref name="pythondoc">{{ref-web |url=http://docs.python.org/devguide/devcycle.html#stages |títol=Guia del desenvolupador de Python. Cicle de desenvolupament. Etapes|idioma={{en}}}}</ref> El nom deriva d'[[alfa]], la primera lletra de l'[[alfabet grec]].
És la primera versió del programa, la qual és enviada als verificadors per provar-la. Alguns equips de desenvolupament utilitzen el terme '''alfa''' per referir-se a una fase on un producte encara és inestable, a l'espera a que s'eliminin els errors però que satisfà la majoria dels requisits.
 
El nom deriva d'[[alfa]], la primera lletra de l'[[alfabet grec]].
=== Alfa ===
La fase '''alfa''' és la primera fase per començar les proves de programari. En aquesta fase, els desenvolupadors generalment proven el programari usant [[proves de caixa blanca]]. La validació addicional es realitza mitjançant les [[proves de caixa negra]] o [[proves de caixa grisa]] per un altre equip de proves. Passant a les proves de caixa negra dins de l'organització que es coneix com versió alfa.<ref name=alphadef>{{cite web|url=http://www.pcmag.com/encyclopedia_term/0,2542,t=alpha+version&i=37675,00.asp|title=Encyclopedia definition of alpha version|work=[[PC Magazine]]|accessdate=2011-01-12}}</ref>
 
La disponibilitat de versions alfa és poc habitual en el [[programari de propietat]]. Per contra, el programari de codi obert és molt comú alliberar versions alfa, sovint es distribueixen com a recordatori pels desenvolupadors per començar a desenvolupar totes les característiques semàntiques que inclourà el codi font. La fase alfa generalment acaba amb una característica de congelació, el que indica que no s'afegiran més funcions al programari per passar a la fase beta.<ref name="pythondoc"/> En aquest moment, el programari es diu que és de característica completa.
 
== Beta ==
Linha 45 ⟶ 50:
De vegades, les empreses de programari deixen de vendre o d'oferir els seus productes (és a dir, no ofereixen més actualitzacions). En aquest moment, es diu que el producte es troba en un estat de "legacy", "vintage" o "final de la vida". Per exemple, el 15 d'agost de 2007, Apple va anunciar que AppleWorks havia aplegat al "estatus de final de la vida". Vegeu també Final de la vida (d'un producte). En altres tipus de productes (més relacionats amb software de desenvolupament, com per exemple motors gràfics) quan arriba el seu "final de vida" passen a ser gratis i des del punt de vista de petits estudis o desenvolupadors de software això és molt profitós. Es podria dir que en aquest tipus de productes s'esgota el temps en què són útils i passen a ser 'software lliure'.
 
== VegeuImpacte tambéde la World Wide Web ==
A mesura que [[Internet]] ha facilitat la distribució ràpida i de baix cost de programari, les empreses han començat a adoptar un enfocament més flexible per a l'ús de la paraula ''beta''.<ref>{{cite web|url=http://www.tidbits.com/tb-issues/TidBITS-328.html |title=Waiting with Beta'd Breath ''TidBITS'' #328 (May 13, 1996) |archiveurl = http://web.archive.org/web/20060515093203/http://www.tidbits.com/tb-issues/TidBITS-328.html |archivedate = 2006-05-15}}</ref>
* [[Manteniment de programari]]
* [[Proves de programari]]
 
Al febrer de 2005 ZDNet va publicar un article sobre el fenomen que una versió beta sovint roman durant anys i s'utilitza com si fos en el nivell de producció, despectivament anomenada "beta perpètua". Va prendre nota que Gmail i Google News, per exemple, ha estat en beta durant un llarg període de temps. Google News va deixar la versió beta al gener del 2006, seguit de Google Apps, igual que Gmail, el juliol de 2009.<ref>{{cite web|url=http://googleblog.blogspot.com/2009/07/google-apps-is-out-of-beta-yes-really.html|title=Google Apps is out of beta (yes, really)|publisher=[[Google]]|work=Google Blog|date=7 July 2009|accessdate=2011-01-12}}</ref>
== Referències ==
<references />
 
Aquesta tècnica podria permetre a un desenvolupador retardar el llançament final oferint suport i la responsabilitat de les qüestions pendents. En el context de la Web 2.0, la gent parla fins i tot de betes perpetus per significar que alguns programari està destinat a romandre en estat beta. A més, "beta" s'utilitza de vegades per indicar alguna cosa més com una versió candidata, o com una forma de demostració de temps limitat, o tècnica de màrqueting.<ref>[http://www.gamesradar.com/f/the-inconvenient-truths-behind-betas/a-2010051712402686048 The inconvenient truths behind betas]</ref>
 
== Referències ==
{{ORDENA:Fases De Desenvolupament Del Software}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{Referències|2}}
 
== Vegeu també ==
[[Categoria:Enginyeria de programari]]
* [[Manteniment de programari]]
* [[Proves de programari]]
 
{{ORDENA:Fases De Desenvolupament Del Software}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Articles amb interviquis locals]]
[[Categoria:Enginyeria de programari]]
 
[[ar:دورة حياة إصدار البرمجيات]]
[[da:Betaversion]]
[[de:Versionierung]]
[[en:Development stage]]
[[nl:Bètaversie]]
[[no:Betaversjon]]
[[sv:Betaversion]]
[[th:ซอฟต์แวร์ระยะพัฒนา]]