|
[[Fitxer:Livia statue.jpg|thumb|200px|Estàtua de Lívia]]
'''Lívia Drusil·la''' (''Livia Drusilla''), coneguda generalment com a '''''Lívia''''', fou emperadriu romana, esposa d'[[August]].
Va néixer el [[30 de gener]] del [[58 aC]] (Smith, al seu diccionari, indica [[28 de setembre]] del [[56 aC]]), senti fou filla adoptiva de [[Livi Drus Claudià]], però ja era d'il·lustre origen i descendent d'[[Appi Claudi Cec]] i [[Marc Aufidi Lurcó]].<ref>{{en}} David Roy Shackleton Bailey, ''Cicero: Letters To Atticus'', p.323</ref>
Es va casar amb [[Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi)|Tiberi Claudi Neró]], el qual va lluitar el [[40 aC]] aen la [[guerraGuerra de Perusa]] contra Octavi (el futur [[August]]), i va haver de fugir amb el seu marit. Però el [[38 aC]] va atreure l'atenció d'Octavi, i el seu marit fou obligat a divorciar-se i entregarlliurar-la al triumvir. Amb el seu primer marit ja tenia un fill, el futur emperador [[Tiberi]], i quan es va casar amb August estava embarassada de sis mesos d'un segon fill, [[Drus el Vell|Neró Claudi Drus]], els quals foren adoptats per August. La mort d'aquest darrer, favorit d'August, va obrir el camí a la successió de Tiberi.
Amb August no va tenir fills, però sempre va exercir una gran influència alen el govern. Va complaure alel seu marit en tots els detalls, va ignorar les seves amants, es va comportar com una excel·lent matrona romana, i mai va disputar amb August excepte per la successió que ella volia assegurar pelsals seus fills, i August preferia a membres de la seva pròpia família. Les morts d'alguns possibles successors, com Marcel, [[Gai Cèsar]] i [[Luci Cèsar]] ha despertat sospites i fou acusada d'aquestes morts. Els historiadors no estan plenament d'acord amb els fets, però alguns fins i tot l'acusen de la mort d'August l'any [[14]].
A la mort d'August, el seu testament indicava que Lívia era adoptada aen la [[gens Júlia]] (llavors va agafar el nom de ''Júlia'' ''Augusta'') i Tiberi era el seu successor. Durant un temps, tots els documents públics portaren les signatures de Tiberi i ella mateixa, i excepte per algunes coses com les compareixences al senat, a les assemblees i a l'exèrcit, per a tota la resta va actuar com a sobirana. El senat li va conferir diversos honors.
Finalment, Tiberi li va ordenar de retirar-se dels afers públics, però encara va seguircontinuar exercint influenciainfluència sobre l'emperador, fins al punt que aquest va decidir traslladar la seva residencia lluny de Roma, i es va establir a [[Capri]] (''Capreae''), i durant tres anys només va parlar amb ella un parell de vegades, i encara va refusar anar a veure-la quan ja era al llit de mort.
Va morir l'any [[29]] als 82 anys segons [[Plini el Vell]] i als 86 segons [[Dió Cassi]]. Tiberi no va assistir al funeral i va refusar la seva consagració, proposada pel senat, amb l'excusa que ella mateixa no ho hauria volgut. La seva oració funerària fou llegida pel seu nét Gai Cèsar ([[Calígula]]). Tiberi no va permetre executar el seu testament i els llegats disposats no es van pagar fins al regnat de Calígula i la seva consagració no es va fer fins al temps de [[Claudi]].
|
