Districte d'Etawah: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: l'actitut > l'actitud |
m Corregit: - regnat de Ala al-Din + regnat d'Ala al-Din |
||
Línia 13:
Poc se sap abans de la invasió musulmana. Segurament la regió fou creuada per [[Mahmud de Gazni]] vers el [[1017]] i més tard per [[Kutb al-Din]] però no hi ha cap prova. Els hindús no obstant van romandre independents mentre colònies musulmanes s'establien als districtes veïns. Es creu que al segle XII governaven els rajputs i al segle següent fou atacat i conquerit per generals musulmans i alguns caps hindús van esdevenir tributaris a partir del [[1193]] quan fou conquerida [[Kanauj]]. En aquests temps els rajputs sengars dominaven Bidhuna i Auraiya, compartint el territori amb les tribus salvatges dels meos; els gaurs ocupaven parts de Phaphund i Bidhuna però després foren eliminats pels [[chandeles]] de [[Mahoba]]; els parihars ocupaven la regió salvatge de Pachnada; i els bhadàuries i dhakras el territori muntanyós entre el Yamuna i el Chambal; el territori occidental fou dominat pels chauhans. El tribut a Delhi fou força nominal.
Els conflictes van començar sota Nasir al-Din [[Muhammad Shah III Tughluk]] (1389/1390-1393) que va aconseguir derrotar a [[Abu Bakr Shah Tughluk]] i antics esclaus de [[Firuz Shah Tughluk]] (1351-1388) el [[1390]]; després d'això va marxar cap al [[Doab]] on es va trobar amb Vir Singh, el sobirà tomara de [[Gwalior]], que se li va sotmetre. El [[1391]] Nar Singh, Sarvadharan i Bir Bahan es van revoltar; no se sap molt bé qui eren, però sembla clar que el segon era el Rai Sawar dels historiadors i el Sumer Sah de la tradició, fundador de la casa dels chauhan de Partapner, ancestres dels [[chauhans]] que després van viure al [[districte de Mainpuri]]. El sultà va enviar a Islam Khan contra Nar Singh, i ell mateix va marxar contra els altres rebels. Nar Singh fou derrotat, va haver de fugir i va acabar demanant la pau, i fou portat a Delhi presoner. Mentre Sarvadharan va atacar Balram però quan es va acostar el sultà va fugir a Etawah, seguit pels musulmans; l'endemà va abandonar Etawah el fot de la qual fou arrasat. L'any següent Sarvadharan i Bir Bahan van continuar rebels i es van aliar al [[rathor]] Jit Singh Rathore i a Abhai Chand, muqaddam de Chandu. El sultà va enviar a Mukarrabul Mulk, i quan els dos bàndols es van trobar, aquest va adoptar unes mesures conciliatòries i va acceptar una submissió; llavors va agafar a traïció als rebels i els va portar a Kanauj on foren executats, excepte raja Sarvadharan que va poder escapar i es va dirigir a Etawah. Poc després va morir Muhammad Shah III Tughluk i després d'un breu regnat
Khwaja-i-jahan va rebre el govern de tot el país entre Kanauj i [[Bihar]], sota el títol de Malik-us Sharq. Va iniciar el seu govern combatents als rebels d'Etawah i Kanauj i va aconseguir establir una aparençà d'orde al cap de pocs temps però el [[1398]] l'aparició a la zona de [[Tamerlà]] va retornar l'agitació. Quan Tamerlà va sortir de la zona aquesta va quedar en mans de Ikbal Khan (Alt Doab i rodalia de Delhi) mentre Khwaja-i-jahan va conservar Kanauj i fins a Bihar; algunes zones de la província van quedar en mans de amirs o maliks nomenats pel mateix Khwaja-i-jahan.
| |||