Hamadan: diferència entre les revisions

Després d'Harun la regió fou el teatre principal de la lluita entre els partidaris d'Al-Mamun (l'exèrcit de Khorasan) i els d'Al-Amin (iraquians). Usama ben Hammad al-Hamadani fou l'encarregat de dirigir les forces d'Al-Amin a Hamadan, però més tard fou substituït per Isa ben Mahan al que va donar el govern del Djabal i el comandament de quaranta mil homes. L'emir Abu Dulaf va rebre l'ordre de unir-se a Isa amb cinc mil homes. Taher ben Husayn Dhul Yaminayn dirigia l'exèrcit de Al-Mamun i Isa ben Mahan fou derrotat en una batalla prop de Rayy en la qual a més va morir el seu fill ([[setembre]] del [[806]]). Al-Amin va enviar un altre exèrcit de vint mil homes dirigit per Abd-al-Rahman ben Jabala, que va xocar amb Taher ben Husayn prop d'Hamadan i altre cop el khorasanida va obtenir la victòria. Abd al-Rahman es va refugiar a la ciutat a la que Taher va tallar l'aigua i els subministraments i la va assetjar. Abd al-Rahman es va rendir l'[[octubre]] del [[806]]. D'acord a una tradició Mamun va donar el govern de [[Dinawar]] i Hamadan a Abu Djafar Muhammad ben Jahm Barmaki, un astrònom.

 

 

Els Banu Idjl o Dulaf van regir bona part del Djabal durant cent anys ([[801]] - [[898]]) i van donar molts emirs. Sovint Hamadan estava dins l'àrea que ells governaven. La ciutat mateixa continuava en mans dels Banu Salema el membre més destacat dels quals fou Abul Wafa Muhammad ben Abd al-Aziz ben Salema, poeta i erudit. Vers la meitat del segle IX una branca dels ''sayyids'' Hasanides coneguda com els [[Alawis d'Hamadan]], es va establir a la ciutat, de la qual més endavant ([[864]]) van assolir el govern local hereditari que van conservar fins al [[1058]] i per mitjà d'una altra branca fins al [[1252]].