Diferència entre revisions de la pàgina «Monotelisme»

1 octet eliminats ,  fa 4 anys
m
Corregit: - tot de Antioquia, + tot d'Antioquia,
m (Corregit: les pròpies declaracions > les mateixes declaracions)
m (Corregit: - tot de Antioquia, + tot d'Antioquia,)
L'amenaça dels [[Perses]] a l'[[Imperi Bizantí]], a la qual després es va unir la dels [[àrabs]], va moure al [[segle VII]] a un nou intent de guanyar als [[monofisisme|monofisites]] mitjançant un edicte dogmàtic. La situació era realment perillosa, ja que els perses havien conquerit [[Capadòcia]] i [[Egipte]]. En aquestes circumstàncies, el patriarca Sergi de Constantinoble va intentar venir en ajuda de l'emperador [[Heracli]], vencedor dels Perses, elaborant un pla de mediació segons el qual no s'havia parlar precisament d'una doble naturalesa en [[Crist]], sinó més aviat d'una energia i una voluntat («Monona the lema», d'aquí el nom). Aquesta manera d'expressió no era fals, si es volia dir amb això només que en Crist no és possible oposició entre la seva voluntat humana i la seva voluntat divina. Però era inexacte, i un monofisisme vetllat, quan es referia a la integritat de la naturalesa humana en Crist, en negar, o fins i tot només fosc, la realitat de la seva voluntat humana. Justament això afectava els monofisites, que no volien acceptar sense reserves la humanitat de Crist, ja que la pensaven dissolta en la Divinitat. Conferències de Sergi amb bisbes monofisites millorar la situació, especialment amb el bisbe Cir de Fasis de Laci, l'actual [[Sebastòpol]].
 
A [[631]] Cir va ser promogut a patriarca d'[[Alexandria]]; allà va aconseguir reconciliar una part dels monofisites. Es va confessar «una energia divina i humana». Nous èxits entre els monofisitas de [[Armènia]] i fins i tot de d'[[Antioquia]], a [[633]] van augmentar la confiança que s'estava sobre el camí recte, però un monjo de [[Palestina (regió)|Palestina]], [[Sofroni I de Jerusalem|Sofroni]], es va adonar del perill que tancava enfosquir la veritable doctrina i pregar a Cir, que li havia informat de les conferències i els seus resultats, i després al mateix Sergi, que s'apartessin de l'error. Per la seva banda va suportar en silenci la contradicció fins que a [[634]], patriarca de [[Jerusalem]], va considerar el seu deure primerament aclarir la qüestió en un sínode que va convocar i després enviar una carta sinodal a Sergio ia altres patriarques i també al papa [[Honori I]] (625-638). En aquesta carta es confessava la doctrina de les dues energies i dues voluntats.
 
Sergio es va afanyar a escriure a Honorio que Sofroni introduïa una confusió amb la doctrina de les dues voluntats en Crist, i li va demanar el seu dictamen. Però Honori, que no apreciava l'abast teològic de la controvèrsia, va contestar que l'excessiu zel de Sofroni era, en efecte, vituperable i que no tenia sentit parlar de dues maneres d'actuació en Crist, ja que les dues voluntats, divina i humana, anaven una darrere d'una altra, d'acord al que el mateix Senyor ensenya quan diu «he vingut no per fer la meva voluntat, sinó la del meu Pare» (Jn 6, 38), o «s'aparta de mi aquest calze, però no es faci la meva voluntat, sinó la teva »(Mc. 14, 36). Sofroni i Ciro van haver d'apartar-se de la qüestió.
1.141.045

modificacions