Haliart (Beòcia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP)
m enllaç
Línia 9:
A la [[tercera Guerra Macedònica]], Haliart era aliada del rei [[Perseu de Macedònia]]. Fou saquejada i incendiada pels romans i lliurada als atenesos l'any [[171 aC]]. Els seus habitants foren venuts com a esclaus.<ref>Polibi XXVII,1,5.</ref> Segons[[Titus Livi]], fou el [[pretor|pretor romà]], [[Espuri Lucreci (pretor 172 aC)|Espuri Lucreci]], qui després de sotmetre-la a setge la saquejà i abaté fins als fonaments.<ref>Titus Livi XXII, 63.</ref>
 
Según narra Pausànies, a Haliart hi havia el sepulcre de [[Lisandre]], l'[[heroon]] de Cècrops, un santuari dedicat a les deesses Praxídiques i altres temples. A uns cinquanta [[estadi (mesura)|estadis]] hi havia el mont Tilfosi i la font [[Telfusa]]. Hi havia també la tradició segons la qual el mític endeví [[Tirèsias]] havia mort a Haliart.<ref>Pausànies IX,33,1; IX,33,3; VII,3,1.</ref> Una altra tradició hi situava els sepulcres de [[Radamantis]] i [[Alcmena]].<ref name="Plutarc"/>
L'[[acròpolis]] de l'antiga Haliart està localitzada a l'extrem occidental d'una petita localitat que ara s'anomena [[Alíartos]] i abans es deia Kastri, situada a uns vint quilòmetres de Tebes.<ref>[[#Estrabó|Estrabón, Geografía libros VIII-X]], p.293, nota 344 de Juan José Torres Esbarranch.</ref>