Ramon Berenguer I: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 79.148.111.29. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
m Corregit: - presa de [[Estanya(Benavarri) + presa d'[[Estanya(Benavarri)
Línia 104:
Si, a diferència dels altres comtes, Ramon Berenguer I de [[Barcelona]] va aconseguir imposar-se del tot als nobles rebels dels seus dominis, fou en gran part perquè, malgrat la crisi del poder comtal a causa de la sedició aristocràtica, el comte de [[Barcelona]] va aconseguir mantenir la iniciativa en la lluita contra el veí musulmà, i així va aconseguir imposar el pagament de [[paria|paries]] -tributs- als estats àrabs de [[Lleida]], el [[1046]], i [[Tortosa]], el [[1052]].
 
El [[1058]], [[Guerra contra l'emirat de Saraqusta|va acordar]] amb [[Ermengol III]] dirigir un atac contra [[Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir]], [[emir de Saraqusta]], resultant amb la presa de d'[[Estanya(Benavarri)|Estanya]] i [[Pilzà]] qui, a part de no ser tributari, amb la seva política expansionista, inquietava l'emir de Lleida, aliat i protegit, a canvi del pagament de paries, del comte de [[Barcelona]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mora Giné |nom=Xavier |títol=Un poble del comtat d'Urgell: Alberola |url=https://books.google.cat/books?id=XdnpOp3G-EYC&pg=PA27&dq=ermengol+urgell+1066&hl=ca&sa=X&ei=GhO2VJitItfiarfXgdgK&ved=0CCYQ6AEwAg#v=onepage&q=ermengol%20urgell%201066&f=false |llengua= |editorial=Universitat de Lleida |data= |pàgines=26 |isbn=8484093417}}</ref> L'acord es va ampliar en [[1062]] per atacar també l'[[emirat de Làrida]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mora Giné |nom=Xavier |títol=Un poble del comtat d'Urgell: Alberola |url=https://books.google.cat/books?id=XdnpOp3G-EYC&pg=PA27&dq=ermengol+urgell+1066&hl=ca&sa=X&ei=GhO2VJitItfiarfXgdgK&ved=0CCYQ6AEwAg#v=onepage&q=ermengol%20urgell%201066&f=false |llengua= |editorial=Universitat de Lleida |data= |pàgines=27 |isbn=8484093417}}</ref>
 
La lluita contra [[Saragossa]], perllongada fins a [[1062]], ultra restablir l'autoritat del comte sobre la noblesa i imposar al rei [[Muqtadir]] el pagament de [[paria|paries]] a [[Barcelona]], va permetre a Ramon Berenguer I conquerir, a la [[Baixa Ribagorça]], [[Pilçà]], [[Puig-roig]], [[Estopinyà]] i [[Canyelles]], el [[1063]], com també, consolidar el domini sobre [[Tàrrega]], [[Forés]] i les [[Oluges]], ocupades el [[1058]]; així doncs, el comte orientava la política d'expansió a costa de l'[[Islam]] en la direcció ponentina, tot deixant de banda l'àrea meridional, on, després d'haver fet repoblar [[Tamarit de Llitera|Tamarit]] el 1050-51, no va dur a terme cap intent d'apoderar-se de [[Tarragona]], situada a només vuit quilòmetres de les posicions cristianes. Ramon Berenguer I volia mantenir l'aliança amb [[Tortosa]], sotmesa a tribut, i, tal com explica [[Ferran Soldevila]], apoderar-se de territoris per on haurien pogut expansionar-se els comtats de [[comtat de Pallars|Pallars]], [[comtat d'Urgell|Urgell]] o [[comtat de Cerdanya|Cerdanya]], els quals quedaren així encerclats per dominis del [[comte de Barcelona]], com també, sostreure aquesta zona occidental dels comtats catalans a la possible influència dels reis d'[[regne d'Aragó|Aragó]].