Joan Oró i Florensa: diferència entre les revisions

Una de les seves contribucions més importants fou el 1959, quan va aconseguir sintetitzar [[adenina]], un component dels [[àcids nucleics]], molècules transmissores de l'herència biològica, a partir de d'[[àcid cianhídric]] i [[amoníac]] en una solució aquosa.<ref>{{ref-publicació|autor=Oró J, Kimball AP |títol=Synthesis of purines under possible primitive earth conditions. I. Adenine from hydrogen cyanide |publicació=Archives of biochemistry and biophysics |volum=94|pàgines=217–27 |any=1961 |mes=August |pmid=13731263 |doi=10.1016/0003-9861(61)90033-9}}</ref> Aquest experiment, juntament amb el de la síntesi d'aminoàcids dut a terme el 1953 en l'[[experiment de Miller i Urey]], van marcar el naixement d'una nova especialitat: la química prebiòtica, és a dir, la síntesis de compostos orgànics a partir dels inorgànics.