Medi interestel·lar: diferència entre les revisions

cap resum d'edició
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
El '''medi interestel·lar''' (MIE) és el [[gas]] i la [[pols còsmica]] que omplen l'[[espai interestel·lar]]. Quan el MIE es refereix a la [[matèria]] que existeix entre els [[estrella (astronomia)|estels]] d'una galàxia, l'[[energia]], en forma de [[radiació electromagnètica]], que ocupa el mateix volum, rep el nom de ''camp de radiació interestel·lar''.
 
El MIE està compost d'una mescla extremament diluïda (per a estàndards terrestres) de [[ió (àtom)|ions]], [[àtoms]], [[molècules]], [[pols còsmica]], [[raig còsmic|rajos còsmics]] i [[camp magnètic|camps magnètics]]. La [[massa]] de la matèria és 99% gas i 1% pols. Omple l'espai interestel·lar i s'enquadra dins el [[medi intergalàctic]]. El MIE sol ser extremament tènue, amb [[densitat]]s d'entre uns quants milers i uns quants centenars de milions de partícules per [[metre cúbic]], amb una mitjana a la [[Via Làctia]] d'un milió de partícules per metre cúbic. Com a resultat de la [[nucleosíntesi primordial]], el gas és aproximadament 90% [[hidrogen]] i 10% [[heli]] per nombre de [[nucli d'un planeta|nuclis]], amb quantitats testimonials d'[[element químic|elements]] més pesants.
 
== La història del coneixement sobre l'espai interestel·lar ==
[[Fitxer:ORFEUS-SPAS-2.jpg|thumb|left|La sonda [[Orfeus]] realitza investigacions del medi interestel·lar]]La naturalesa del medi interestel·lar ha atret l'atenció d'astrònoms i científics al llarg dels segles. Tanmateix, primer havien de definir el concepte bàsic d'''espai "interestel·lar"''. Sembla que [[Francis Bacon]] va ser el primer a usar aquest terme en l'escrit, del [[1626]]: "El cel interestel·lar... té... tanta afinitat amb les estrelles, i hi ha una rotació d'això, així com de les estrelles". Més endavant, el [[filòsof naturalista]] [[Robert Boyle]] digué: "La part interestel·lar del cel, que alguns dels [[epicur]]ians moderns voldrien que fos buit...".
 
Abans de la formulació de la teoria electromagnètica moderna, els primers [[físic]]s postularen que un [[èter luminífer]] invisible era el medi de propagació de les ones lluminoses. S'assumia que aquest èter arribava a l'espai interestel·lar, com [[R. H. Patterson]] escrigué el [[1862]]: "Aquest flux causa una pertorbació, o moció vibratòria, en l'[[èter]] que omple els espais interestel·lars".
21.525

modificacions