16 mm: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - vells de Arri i + vells d'Arri i
m Corregit: - de Home" + de l'home"
Línia 24:
Els dos proveïdors més grans de pel·lícula de 16 mm avui en dia són Kodak i Fujifilm. La pel·lícula de 16 mm és encara avui utilitzada en televisió, com a exemple a les sèries "Hallmark Hall of Fame Anthology" i "The OC". als EUA Al Regne Unit, el format és encara molt popular per als drames i anuncis, de fet, la BBC té una part gran en la història del format. Ells van treballar extensivament amb Kodak en els anys cinquanta i seixanta per portar la pel·lícula de 16 mm a un nivell professional, des que la BBC va necessitar solucions de produccions portàtils més barates mantenint la qualitat més alta que es va oferir en el moment, quan el format era gairebé exclusivament per a cineastes aficionats. Avui el format també s'usa freqüentment per a les pel·lícules d'estudiants, mentre l'ús en documental gairebé ha desaparegut. Amb l'arribada de HDTV, la pel·lícula Súper-16 s'usa encara per algunes produccions destinades per HD. Algunes característiques teatrals de baix pressupost es filmen en Súper-16 com "Chasing Amy"; irònicament, gràcies als avenços en la pel·lícula (film estoc) i la tecnologia digital - específicament digital intermediate (DI) - el format sembla haver estat vist com una opció revitalitzada. Per exemple, "Vera Drake" es va filmar en pel·lícula de Súper 16 mm, digitalment escanejada a una alta resolució, editada i el color es va graduar, i llavors es va imprimir en pel·lícula de 35 mm via un gravador de pel·lícula làser. A causa del procés digital, la qualitat de la impressió final en 35 mm és prou alta per enganyar sovint els professionals en pensar que es va filmar en 35 mm.
 
Al Regne Unit la major part de la fotografia per televisió es va filmar en 16 mm dels anys seixanta fins als anys vuitanta, quan el desenvolupament de càmeres de la televisió més portàtils i màquines de vídeo cintes van portar al vídeo que reemplacés les cintes de 16 mm en molts casos. Alguns drames i documentals es van filmar completament en 16 mm, notablement "Brideshead Revisited", "La Joya a la Corona", "L'Ascensió de Homel'home" i "Vida a la Terra". L'adveniment de la televisió digital i el widescreen va portar a l'ús freqüent de cintes Súper 16. No obstant això, les millores en la mateixa cinta han produït una millora dramàtica en qualitat del quadre des dels anys setanta.
La guanyadora del premi de l'Acadèmia "Leaving Las Vegas" (1995) es va filmar en 16 mm. per veure més pel·lícules filmades en Súper 16 mm, mireu Súper 16.