Le Roussillon: diferència entre les revisions

'''Le Roussillon'''.

Diari polític perpinyanès reialista, legitimista i carlista. Bi-setmanal (dilluns i dijous) i quotidià (excepte el diumenge) després. Fou fundat per voluntat del govern imperial per fer-se ressò de les idees conservadores de la Catalunya del nord. El seu Consell d'Administració era compost de membres afortunats de l'aristocràcia nord-catalana, com el seu primer director el notari Adolphe Amouroux. El primer número sortí el dilluns 2 de maig de 1870 a la imprenta Charles Latrobe. A partir del 3 de juliol de 1870 adoptà les tesis legitimistes i s'afirmà únicament carlista i visceralment oposat als "rojos" estatals i locals. El diari s'oposà en les seves columnes a l'establiment de la "Commune" i "en denuncià l'abscència total de llibertat política i religiosa, el desordre i l'anarquia provocats per reincidents que es lliuraven de manera bestial a pràctiques orgíaques, pillatges i destruccions". El 1905, Le Roussillon desenvolupà una violenta campanya contra l'aplicació de la llei de separació de l'església i de l'estat a França. Durant la guerra civil espanyola del 1936 al 1939 seguí reivindicant-se carlista, conservant d'aquesta manera la seva originalitat al si del moviment monarquista francès. Els republicans foren titllats de "rats d'Espagne" o d'"animaux", mentre que els carlistes aliats als nacionalistes foren considerats com a "croisés du christ et de la tradition" encarregats de salvar la civilització cristiana. El títol desaparagué després del 12 d’agost de 1944 arran de les seves posicions favorables al regim de Vichy durant la segona guerra mundial.