Tukharistan: diferència entre les revisions

Quan hi van arribar els àrabs a la segona meitat del segle VII van trobar a la zona diversos petits prínceps locals però l'únic amb cert poder era el sobirà dels [[heftalites]] (Hayatila, en singular Haytal) que dominava al nord de l'Hindu Kush. Els hefatlites havien conquerit el Tukharistan al segle V però no se sap qui hi manava abans. Un ''yagbhu'' és esmentat com a rei del Tukharistan en aquestos primers anys i era d'origen turc [[karluk]], si bé [[al-Tabari]] distingeix entre el Tukharistan i la terra del ''yabghu'' o ''djanghu'' que potser només exercia una hegemonia sobre els petits prínceps. Els àrabs temien no obstant aquesta força; pensaven que amb ajut heftalita o xinès el fill de [[Yezdegerd III]], Firuz, podia intentar recuperar l'antic estat [[sassànida]]; el 667 el governador Ziyad ibn Abihi va enviar al general al-Hakam ibn Amr al-Ghifari a fer una incursió al Tukharistan Inferior i al [[Ghardjistan]], travessant l'Oxus cap a al [[Čaghaniyan]] per expulsar a Firuz cap a territori xinès; el 671 Rabi ibn Ziyad al-Harithi va conquerir [[Balkh]] i va travessar altre cop el Čaghaniyan però després les revoltes internes al califat no van permetre consolidar les posicions àrabs al Tukharistan i aquest va restar lliure un temps més. El 705 el governador del [[Khurasan (província del califat)|Khurasan]] [[Kutayba ibn Muslim]] al-Bahili (705-715), va arribar a la zona i va topar amb [[Tarkhan Nizak]],<ref> No se sap si Tarkhan era part del nom o el seu títol, ja que el títol tarkhan està testimoniat a l'Àsia central</ref> el cap dels heftalites que tenia centre a [[Badghis]]. Kutayba no sabia si Nizak era molt poderós i prudentment va optar per fer la pau a canvi d'ajut militar per la seva campanya a la [[Transoxiana]] (706-709). El 709 Nizak va intentar aturar la progressió àrab i va iniciar una revolta aixecant als caps heftalites i turcs de la regió de l'Oxus superior contra Kutayba; Nizak es va aliar amb el [[Kabulshah]]. Però Kutayba, amb l'ajut del seu germà Abd al-Rahman, va derrotar a Nizak i els seus aliats (710); li va prometre l'aman o perdó, i Nizak es va entregar; però fou executat per orde directe del governador general [[al-Hajjaj ibn Yússuf]]. També els prínceps del Tukharistan foren sotmesos. Balkh va esdevenir centre del poder àran i el control musulmà al Tukharistan Inferior va quedar assegurat. Tot i així la revolta d'al-Harith ibn Suraydj (734) va agafar el control de Balkh i va tenir el suport dels prínceps locals que enviaven ambaixades repetides a Xina demanant ajut (ambaixades que encara van seguir després de la batalla de Talas del 751). Al-Harith es va aliar als [[türgesh]] o [[Turcs Occidentals]] i els turcs sembla que eren un part important dels pobles que vivien al Tukharistan. Els ''Hudud al-alam'' esmenten als turcs khallukh o khardukh com un dels pobles que vivien a les estepes del Tukharistan.

 

 

Després dels Abu Dawúdides el Tukharistan va ser part dels dominis dels [[samànides]], [[gaznèvides]] i [[seljúcides]]; al segle XII Tukharistan i [[Badakhxan]] foren incorporats als territoris d'una branca dels [[gúrides]] centrada a [[Bamiyan]], i que fou eliminada pels [[khwarizmshahs]]. Sota els mongols el nom Tukharistan es va deixar de utilitzar.