Imam: diferència entre les revisions

A l'origen l'imam fou el mateix [[Mahoma]], i per defecte, tota altra persona a qui ell revestia d'una delegació especial; més tard ho foren els seus successors o llurs delegats. Segons això, el dret de dirigir els precs públics va ser el principal atribut de la sobirania, i la delegació de poders en virtut de la qual es constituïen els governadors de les províncies prenia una forma visible als ulls del poble en posar-se l'enviat del [[califa]] al front de la comunitat reunida per orar.

 

 

L'imam presideix l'oració i, per conseqüència natural, presideix també els destins del poble del cos social, del qual n'és el cap. Aquest càrrec es designa amb les paraules ''al-imama al-kubra'' (el gran [[imamat]]), per a distingir-lo del simple oficiant, ''al-imama as-sughra''.