Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 35:
 
[[1873|L'any 1873,]] l'Ajuntament de la ciutat va intentar sense èxit refundar la Universitat de Vic, exemple que expressa la preocupació ciutadana per aconseguir un centre civil d'ensenyament superior. Finalment durant la transició, després de la mort de Franco, l'any 1977 es va crear l'Escola Universitària de Mestres “Jaume Balmes” de Vic, adscrita a la [[Universitat de Barcelona]]. L'any [[1979]], es va crear [[Eumo Editorial]] (EUMO és l<nowiki>'acrònim d'Escola Universitària de Mestres d'Osona) i l'any 1984 es va crear l''</nowiki>estudi de disseny Eumogràfic. [[1987]]-[[1988]]Pva ser el primer curs acadèmic ls Estudis Universitaris de Vic a,mb tres escoles universitàries:
 
** Escola Universitària de Mestres Balmes.
* Escola Universitària de Mestres Balmes.
* Escola Universitària d'Estudis Empresarials d'Osona, adscrita a la [[Universitat de Barcelona]].
** Escola Universitària d'Infermeria Osona, adscrita a la [[Universitat Autònoma de Barcelona]].
 
El curs [[1989]]-[[1990|1990 va significar la posada en marxa de]] l'Escola Universitària Politècnica d'Osona i el curs [[1993]]-[[1994]] es va obrir la Facultat de Traducció i Interpretació. [[1997|L'any 1997]], aquest conjunt de centres adscrits es va convertir en una universitat nova quan el 21 de maig el [[Parlament de Catalunya]] va aprovar la Llei de Reconeixement de la Universitat de Vic per unanimitat de tots els grups polítics. Es recuperava així, 280 anys més tard, la darrera de les universitats suprimides per [[Felip V d'Espanya|Felip V]]. [[2013|L'any 2013]], es va iniciar el procés de federació amb la [[Fundació Universitària del Bages|Fundació Universitària del Bages, que gestionava un conjunt de centres adscrits a la ciutat de Manresa]]. El 30 de gener de 2014 es va signar l'acord de federació entre la Fundació Universitària Balmes i la Fundació Universitària del Bages que va donar lloc a la Universtat de Vic - Universitat Central de Catalunya, establint un marc de cooperació i governança inèdit en el sistema universitari català que es fonamentava en l’autonomia de gestió i en la coresponsabilitat en l’impuls a projectes d’interès comú.