Temis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
enllaços |
afegeixo dades i referència |
||
Línia 1:
[[Fitxer:0029MAN-Themis.jpg|right|thumb|Representació de Temis al [[Museu
'''Temis''' (Θεμις, ''Themis'', que vol dir «llei de la natura» més que «autoritat humana») és mencionada per [[Hesíode]] entre els sis germans i les sis germanes filles de [[Gea]] i d'[[Úranos]]. Entre aquestos [[tità|titans]] del primer mite, pocs van ser venerats a santuaris específics a l'època clàssica, i Temis era tan antiga que els seguidors de [[Zeus]] afirmaven que va ser amb ell amb qui tingué les tres [[Parques]]. Un fragment de [[Píndar]], conta que les Moires ja van ser presents a la boda de Zeus i Temis, i que en teoria van brotar amb Temis de les fonts de l’[[Oceà (mitologia)|Oceà]] que circumdaven el món, i l'acompanyaren pel brillant camí solar a veure a Zeus a l’[[Olimp]]. Amb Zeus concebí les [[Hores]] (que donaven l'ocasió d'organitzar el temps): [[Eunòmia (Hores)|Eunòmia]], [[Dike]] i [[Irene (Hores)|Eirene]]. Temis va estar present a [[Delos]] com a testimoni del naixement d'[[Apol·lo]]. També se la feia mare (amb Zeus de pare) de la verge [[Astrea]] (que personificava la justícia), de les [[nimfes]] del riu [[Erídan]], a les que [[Hèracles]] va preguntar pel camí del [[jardí de les Hespèrides]], i de vegades també de les mateixes [[Hespèrides (nimfes)|Hespèrides]].
Temis, la del “bon consell”, era l'encarnació de l'ordre diví, les lleis i els costums. Quan no se li fa cas, [[Nèmesi]] porta el just i colèric càstig. Era consellera de Zeus. Ella li va ordenar que es vestís l'[[ègida]] amb la pell de la cabra [[Amaltea (mitologia)|Amaltea]], i que la fes servir com a cuirassa en la lluita contra els [[Gegant (mitologia)|gegants]]. De vegades se li atribueix la idea d'iniciar la [[guerra de Troia]], per a reduir l'excès de població de la Terra.
Temis en si no era colèrica, ella, la de les precioses galtes, va ser la primera en oferir una copa a [[Hera]] quan va tornar a l'Olimp afligida per les amenaces de Zeus. Temis presidia la correcta relació entre home i dona, la base de la família legítima i ordenada, i la família era el pilar del ''[[demos]]''. Els jutges eren molt sovint anomenats ''themistopoloi'', que significa “servent de Temis”. Hera s'adreçava a ella com a “Senyora Temis”.
El nom de Temis podria haver estat substituït pel d'[[Adrastea]], en néixer Zeus a [[Creta]].
L'equivalent romana d’uns dels aspectes de l’hel·lènica Temis, com la personificació del dret diví de la llei, va ser [[Iustitia]]. Els seus orígens estan en les abstraccions civils de la forma de pensar romana, més que en la mitologia arcaica, pel tant intentar fer comparacions no resulta lògic. Representada com una fèmina impassible, amb els ulls tapats per una bena i portant una balança i una cornucòpia, la imatge esculpida a l'entrada dels jutjats acostuma a ser ''Iustitia'' i no Temis. De vegades se la representa al damunt d'un lleó per remarcar que la justícia ha d'estar acompanyada de la força.
== Referències ==
{{referències}}
{{Mitologia grega}}
| |||