Johann Joachim Winckelmann: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - l' emperadriu austríaca, + l'emperadriu austríaca,
m Corregit: - l' Art antic + l'Art antic
Línia 83:
Winckelmann apreciava l'essència de l'art clàssic en la "noble simplicidad y serena grandaria",<ref>BARASH, M. ''Teorías del Arte: de Platón a Winckelmann'', Madrid: col. Alianza forma, Alianza, 1991, p.279. ISBN 84-206-7108-8 </ref> va establir aquests conceptes com signes característics de l'art grec i de l'art en general a partir del grup de [[Laocoont]]. Winckelmann ja es referia a aquesta obra i al seu caràcter exemplar en la seva primerenca obra ''Gedanken über die Nachahmung der griechischen Werke in der Malerei und Bildhauerkunst ''de 1755:'' Laocoont va ser pels artistes de l'antiga Roma el mateix que és per nosaltres el cànon de [[Policlet]], un perfecte cànon de l'art''.<ref name="KULTERMANN">{{Ref-llibre|cognom =Kultermann |nom =U |títol = Historia del Arte: el camino de una ciencia...|url = |edició = |llengua = |data = |editorial = |lloc = |pàgines = 66|isbn = }}</ref> A partir d'aquest grup de Laocoont considera que l'Art Contemporani del seu temps és el pol oposat. L'exigència de Winckelmann d'un nou ideal només s' ha d'entendre como una reacció davant l'Art Contemporani, al que artistes mediocres havien enfonsat en la rutina i en un vacu formalisme. Va afirmar que en les acaballes del [[Rococó]] li semblava que predominava "...el vulgar gusto de nuestros días"<ref name="KULTERMANN" />''. ''L'historiador de l'art alemany [[Wilhelm Waetzoldt]] (1880-1945) va afirmar el següent sobre Winckelmann: "La meta, recuperar en la Antigüedad una de las más altas posibilidades de formación de la Humanidad, no le parecía a Winckelmann un precio excesivo a cambio de rechazar el arte malo del presente''".''<ref>BAUER, H. ''Historiografía del Arte'', Madrid: Taurus, 1981, p.83 </ref>
[[Fitxer:Gruppo del laocoonte, 02.JPG|thumb|325x325px|Laocoont]]
Es va convertir en un adversari empedreït del [[barroc]] i del [[rococó]] i en un portaveu d'una nova època. Cridava l' atenció sobre la superioritat de l'Art grec i sobre la seva naturalesa, sobre l'al·legoria i molts conceptes antitètics existents entre l' Art antic i el nou, formulant la seva tesi, que anava en contra de la seva pròpia època. Winckelmann volia provocar un canvi en l' Art del seu temps, el nou Art havia de ser, en oposició al que encara sobrevivia del barroc feudalista, un art amb un ponderat equilibri de totes les forces, un Art, que ja no es fundava en el poder i la subordinació. Va estar convençut que el "Ideal de Belleza" constitueix una realitat objectiva que pot ser descoberta freqüentant les grans obres de l'antiguitat, sobretot les gregues.<ref>KULTERMANN, U. ''Historia del arte: el camino de una ciencia...'' p. 78
</ref>