Parmènides: diferència entre les revisions

Una vegada que el carro franqueja el llindar, l' «home que sap» és rebut per una deessa —la identitat de la qual no es revela— amb un gest típic de benvinguda, prenent la mà dreta del que arriba amb la seva pròpia destra (vv. 22-23). Immediatament, reforçant el sentit del gest, la deessa diu: «alegra't, perquè no és una parca funesta la que et va enviar a recórrer aquest camí, que està allunyat de la petjada dels humans, sinó Temis i Dike» (vv. 26.28). La Parca o Moira (en singular o com a cor de tres divinitats, les [[Moiras|Moires]]) és la divinitat que dispensa el destí als mortals,<ref>Associada al significat de μοῖρα com ''nomen actionis''. H. N. Nordheider, ''Lexicon donis Frühgriechischen Epos'', ad. voc. μοῖρα</ref> però també pot designar el destí mateix, la «part» assignada a cadascú.<ref>Entesa com ''nomen rei acta''. H. N. Nordheider, ''Lexicon donis Frühgriechischen Epos'', ad. voc. μοῖρα</ref> «Parca funesta» (μοîρα κακή, ''moîra kakê'') és un gir èpic (p. ex., apareix en la ''Ilíada'', XIII, 602) que designa, comunament, el destí de la mort. No és, diu la deessa, aquest destí el que ha conduït el protagonista per la ruta de la Nit i el Dia: l'autor sembla contraposar aquí el destí de l'«home que sap» amb Faetó, el desastrós periple del qual en el carro del Sol només va tenir fi amb la mort.<ref name="Gut24">Guthrie, ''Història de la filosofia grega'', II, p. 24</ref> «Moira» pertany al conjunt de divinitats relacionades amb la justícia divina, com [[Temis]] i Dike, que són les que han permès el trànsit d'un mortal per la ruta del sol. Temis personifica el dret consuetudinari;<ref>Jaeger, ''Paideia'', p. 106</ref><ref>Deichgräber, ''Parmenides' Auffahrt zur Göttin donis Recht'', Wiesbadenm Akademie der Wissenschaften un der Literatur in Mainz</ref> en l'èpica, és el conjunt de les normes de comportament social, no formulades, però que cap mortal pot desconèixer. Representa el límit entre «com ha de ser» i «com no ha de ser».<ref>H. Boeder, «Access to the wisdom of the first epoch», en ''Seditions'', p. 316</ref> La bona disposició que mostren les deesses vinculades al dret vol significar que el viatge ha estat permès o aprovat per la divinitat.<ref>Guthrie, ''Història de la filosofia grega'', II, pàg. 23ss</ref><ref>Be, ''Sent, s'és'', p. 44</ref>