Plaça Reial: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - l' actual entrada + l'actual entrada
m Corregit: - l' actual [[Mercat + l'actual [[Mercat
Línia 49:
L'espai concret que ocupa l'actual Plaça Reial va ser comprat pels caputxins del [[convent del Mont Calvari]] l'any 1717 per construir-hi un nou convent (1718). El convent dels Caputxins va aprofitar alguns trams de la muralla medieval i comprenia tot l'espai que en l'actualitat es correspon amb el carrers del Vidre, Escudellers, la Rambla i el Portal de la Boqueria. L'església conventual es trobava situada a la Rambla, a l'alçada de l'actual entrada al carrer Ferran mentre que a la zona sud es situava l'hort (centre de la Plaça Reial). Cal remarcar també la fàbrica d'hàbits de llana a tocar del carrer del Vidre que els religiosos van establir.<ref name=":0">{{Carta Arqueològica de Barcelona|102}}</ref>
 
L'any 1822, en ple [[Trienni Liberal]], va significar el canvi en la propietat del terreny que va passar a l' Ajuntament, el qual no va poder enderrocar el convent fins a l'any 1835 degut a l'esdeveniment de l'anomenada Dècada Absolutista. També l'any 1835 es produí la destrucció del [[convent de Sant Josep]], ubicat llavors en l' actual [[Mercat de la Boqueria]]. La intenció era construir en el seu solar una plaça semblant a la plaça Reial, i inicialment es va projectar i arribar a construir la plaça del Treball, de la qual en són una mostra els pòrtics conservats fins a l'actualitat. Posteriorment, al seu interior s'hi va construir l'estructura del mercat de Sant Josep, estructura que ha perdurat sense gaires alteracions fins als nostres dies. Pel que fa a la Plaça Reial, cal remarcar que va ser construïda entre 1850 i 1859 sota una claríssima manifestació d'urbanisme napoleònic, juntament amb el projecte realitzat el 1848 per l'arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó, guanyador del concurs municipal per a la nova plaça. I és precisament en el lloc on avui hi ha la plaça, on s'ubicava el convent de caputxins citat anteriorment. Ja als anys cinquanta del segle XX, [[Adolf Florensa]] realitzà un programa d'intervencions que es caracteritzava per la concentració i les falses restauracions d'edificis de caràcter històric i artístic. El barri es convertí en un "parc temàtic" on es reedificaren construccions d'altres indrets i s'afegiren elements aliens per donar una cohesió estètica a tot el conjunt, actuacions aquestes que van ser criticades per part d'historiadors de renom com [[Ferran Soldevila]], [[Antoni Rovira i Virgili]] i [[Agustí Duran i Sanpere]].<ref name=":0" />
 
Pel que fa a la seva morfologia interna, durant el segle XVIII var canviar dràsticament a causa de la gran densificació soferta: se subdividiren els grans casalots en pisos irregulars i mancats de serveis; s'aprofità tota parcel·la, suprimint les hortes que hi persistien, creant habitacions mal il·luminades i pitjor ventilades i s'enderrocà la casa antiga per construir-ne una de nova amb un increment desmesurat de l'alçada. El segle XIX serà, però, el de les grans transformacions en l'estructura i en la morfologia del barri, a causa de diversos fenòmens: la transformació dels cementiris parroquials en places públiques (Pi, Sant Just, Sant Jaume, Sant Miquel, Sant Sever, la Mercè, etc.); el buidat de grans peces, en la majoria de casos procedents de la crema i desamortització de convents, així com l'enderrocament de palaus, amb el consegüent canvi d'ús (places Reial, Medinaceli, etc.) i ocupació per les institucions (Govern Militar, Capitania Militar, àmpliament de l'[[Ajuntament de Barcelona]], etc.); l'enderrocament de les muralles, que obrirà el barri i aportarà noves parcel·les i solars; l'obertura de l'eix dels carrers Ferran i Jaume I i de la [[Via Laietana]]; etc<ref name=":0" />