Ucronia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
m Corregit: - (llibre)|1984]]'' de 1984'' d'[[George |
||
Línia 7:
També hi ha qui considera ucronies les narracions que tenen lloc a un temps indeterminat, sense cap relació amb un fet històric precís, però que plantegen universos socials, morals, culturals o lògics, diferents dels existents, més enllà de la simple circumstància personal. Un bon exemple d'ucronies en aquest sentit són ''[[Els Viatges de Gulliver]]'' de [[Jonathan Swift]], ''[[La muralla xinesa]]'' de [[Franz Kafka]], ''[[El joc de les granisses (novel·la)| El joc de les granisses]]'' de [[Hermann Hesse]], ''[[La cantant calba]]'' d'[[Eugène Ionesco]], o ''[[Fahrenheit 451]]'' de [[Ray Bradbury]]. I, amb reserves, pel·lícules com ''[[Metropolis]]'' de [[Fritz Lang]] o ''[[Blade Runner]]'' de [[Ridley Scott]].
Les reserves són perquè hi ha qui no considera ucronies les històries situades en el futur de l'època que han estat escrites, com per exemple, la novel·la ''[[1984 (llibre)|1984]]''
A diferència de la utopia com a gènere, des del seu encunyament per [[Thomas More]], la ucronia no és necessàriament idíl·lica ni tan sols positiva, ans al contrari. Amb molta freqüència representa una situació indesitjable, amb un cert contingut de malson, i amb elements poc o molt notables de metàfora i de crítica a la realitat viscuda. També s'han utilitzat, en aquest sentit, els termes de [[distopia]] o de [[cacotopia]]. Hi ha, també, qui l'ha volgut confondre amb el concepte d'antiutopia, emprat sovint, de manera equívoca, com aquella perspectiva que resulta més aviat repulsiva, esgarrifosa.
| |||