Grups de Resistència Antifeixista Primer d'Octubre: diferència entre les revisions

Els '''Grups de Resistència Antifeixista Primer d'Octubre''' ('''GRAPO''') (en [[castellà]]: ''Grupos de Resistencia Antifascista Primero de Octubre'', ''GRAPO'') són una [[organització armada]] [[Espanya|espanyola]] clandestina, [[Antifeixisme|antifeixista]] i [[Revolució|revolucionària]], fundada el [[1975]] a partir del Congrés Reconstitutiu del [[Partit Comunista d'Espanya (reconstituït)]] (PCE-r), amb l'objectiu de derrocar el [[Franquisme|règim franquista]] i expulsar l'exèrcit americà de l'[[Estat espanyol]] per tal d'establir un govern [[Socialisme|socialista]]. Tot i que ideològicament es defineix com a [[marxista-leninista]], en les seves files han militat [[Comunisme|comunistes]], [[Independentisme|independentistes]], [[Anarquisme|anarquistes]] i [[Antifeixisme|antifeixistes]].

*La primera acció armada reivindicada pels GRAPO es va executar el [[2 d'agost]] del [[1975]], en el canòdrom de [[Madrid]], quan els militants Enrique Cerdán Calixto, Abelardo Collazo Araújo i José Luis González Zazo ataquen dos agents de la [[Guàrdia Civil]], matant-ne un i deixant-ne l'altre ferit de gravetat. El 29 de setembre porten a terme una altra acció armada, aquesta vegada a [[Barcelona]], en la qual maten un agent de la [[Policia Armada]] espanyola. L'1 d'octubre del mateix any, els GRAPO maten quatre agents de la Policia Armada a Madrid, en represàlia pels [[Afusellament|afusellaments]] de tres membres del [[Front Revolucionari Antifeixista i Patriota|FRAP]] i dos militants d'[[ETA]], el 27 de setembre del 1975. Aquesta acció donaria el seu nom a l'organització. Posteriorment tindrien lloc, en diverses ciutats de l'Estat, una sèrie d'explosions simultànies en un gran nombre d'edificis públics, monuments i altres objectius. El [[Govern d'Espanya|govern espanyol]] no tardatardà a donar mostres de debilitat. El 26 de novembre del 1975, després de la mort del [[Franquisme|dictador]] [[Francisco Franco|Franco]], es veu forçat a promulgar un [[indult]] limitat. Surten de la presó 235 presos polítics, que representen menys d'un 10% dels antifeixistes empresonats. Mentre el govern preparava la seva campanya de [[Referèndum per a la ratificació de la Constitució Espanyola de 1978|referèndum per inaugurar la Reforma política del règim]], els GRAPO executarien un dels seus operatius armats més ambiciosos: el [[segrest]] d'Oriol i Villaescusa, denominat en clau "Operació Cromo", que faria trontollar el procés de reforma. Era el primer segrest múltiple i enfilat contra dues de les personalitats més assenyalades del règimen feixista: Oriol Urquijo, president del [[Consell d'Estat d'Espanya|Consell d'Estat]] (segrestat el 1976), i Emilio Villaescusa Quilis, president del [[Consell Suprem de Justícia Militar]] (segrestat el 1977). A canvi del seu alliberament, els GRAPO exigien l'[[amnistia]] de 15 presos polítics de diferents organitzacions antifeixistes, alguns dels quals havien estat condemnats a mort pel règim. L'objectiu de l'acció era expressar la seva voluntat unitària en la lluita per l'amnistia en contra de l'enemic comú, acumular forces i trencar el [[sectarisme]] imperant entre les diferents forces antifeixistes. Només un dels presos la llibertat dels quals exigien era membre de la seva pròpia organització. El segrest d'Oriol i Villaescusa, que finalitzaria l'11 de febrer del 1977, després que la policia alliberés els ostatges, i la mort de tres policies a mans del GRAPO quatre dies després,<ref>{{es}}{{ref-llibre |cognom=Novales |nom= Félix|títol= El tazón de hierro|editorial= Crítica|lloc= Barcelona|data= 1989|pàgines=p. 38 |isbn= |ref= }}</ref> en resposta a l'assassinat de cinc advocats laboralistes per un grup feixista, representen un salt qualitatiu de l'organització vers una estratègia de lluita de caràcter provocatiu.