Diferència entre revisions de la pàgina «Faust (Gounod)»

1 octet eliminats ,  fa 3 anys
m
Corregit: - haver de acontentar a + haver d'acontentar a
m (Corregit: òpera gala]] juntament > òpera gal·la]] juntament)
m (Corregit: - haver de acontentar a + haver d'acontentar a)
L'obra de Goethe va exercir ben aviat una vertadera fascinació sobre Gounod : «Jo havia llegit ''Faust'' l'any [[1838]]» - escriu a la seua autobiografia - «a l'edat de vint anys, i quan l'any [[1839]] vaig anar a Roma en rebre el [[Premi de Roma|gran premi]] de composició musical, com a pensionari de l'Acadèmia de França, vaig dur amb mi el ''Faust'' de Goethe, que no se separava de mi». Afirma que les primeres inspiracions musicals sobre l'obra li van aplegar en els seus passejos nocturns per l'illa de [[Capri]] i per les rodalies de [[Nàpols]]. L'any [[1852]], un periòdic afirmava que el jove compositor treballava en una òpera sobre ''Faust''. No obstant això, el projecte no va adquirir vertadera entitat fins a l'any [[1855]], quan Gounod va conèixer fortuïtament el llibretista Jules Barbier sota la influència de [[Léon Carvalho]], director del Théâtre Lyrique, qui li va acceptar el projecte.
 
El compositor tenia cert renom i gaudia de la protecció de la cantant [[Pauline Viardot]] (germana de la cèlebre [[Maria Malibran]]). Segurament va influir en què Carvalho li estrenés ''Faust'' comptant amb [[Caroline Miolan-Carvalho]], dona de l'empresari i ''prima donna'' famosa i capritxosa. Soprano lírica amb rivets de lleugera, Miolan-Carvalho agradava exhibir-se en àries amb molta ornamentació que exigia al compositor per al seu lluïment. Gounod va haver de d'acontentar a les tres òperes que va escriure per a ella: ''Faust'', ''[[Mireille]]'' (1864) i ''[[Roméo et Juliette]]'' (1867); a ''Faust'' li escriuria la cèlebre ària de les joies.<ref name=Actual />
 
Va ser Jules Barbier el vertader autor del llibret. La contribució de Michel Carré, autor d'una peça teatral titulada ''[[Faust et Marguerite]]'' i representada al [[Théâtre du Gymnase Marie Bell|théâtre du Gymnase]], es va limitar a l'[[Ària (música)|ària]] del Rei de Thulé i a la ronda del vedell d'or. De tota manera, l'obra va patir nombrosos retocs al llarg dels assajos, que alhora van estar farcits de peripècies. La partitura inicial era molt més llarga, i Gounod va haver d'acceptar suprimir certs passatges, principalment la destacable escena de l'Harz, que allargava excessivament l'òpera; i el duo entre Marguerite i Valentin a l'inici de l'acte II, en el qual Marguerite dóna al seu germà la medalla de la qual ell se separa malauradament en l'acte IV. Per contra, el cor de soldats, ''Gloire immortelle de nos aïeux...'', va ser afegit a l'acte IV a sol·licitud de Carvalho i d'Ingres: compost inicialment per a un ''Ivan el Terrible'', va ocupar el lloc d'una romança en la qual Valentin lloava la bellesa de la seua germana.
1.123.225

modificacions