Història de Panamà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - enemics de Espinar convencen + enemics d'Espinar convencen |
m Corregit: - indemnització de US $ + indemnització d'US $ |
||
Línia 186:
El 15 d'abril de [[1856]] van ocórrer una sèrie de fets violents entre panamenys i nord-americans coneguts com "l'incident de la tallada de síndria". El nord-americà Jack Olivier, decideix comprar-li al panameny José Manuel Luna una tallada de síndria, la qual es va menjar i per la qual es va negar a pagar un real o 5 centaus de dòlar. Això va generar una discussió que va finalitzar quan Olivier treu una arma, dispara i escapa després del lloc. Això va provocar una baralla entre panamenys i nord-americans, on s'acaba per incendiar les instal·lacions del ferrocarril, un fet que provocà que els soldats nord-americans reprimissin a la població panamenya, amb un saldo de 16 morts nord-americans i 2 morts panamenys. El govern dels Estats Units va acusar la policia de Nova Granada d'haver-se posat de part dels panamenys i permetre'ls assaltar i saquejar propietats nord-americanes, amb la qual s'indicava la incapacitat de mantenir l'ordre i subministrar protecció adequada per al trànsit nord-americà per Panamà.
El 19 de setembre d'aquest any, l'exèrcit nord-americà desembarca un destacament militar per a la protecció de l'estació de ferrocarril i restablir l'ordre a la Ciutat de Panamà. Aquesta ocupació és considerada el primer cas d'intervenció armada a Panamà per part del govern nord-americà, amb el motiu de garantir la neutralitat i el lliure trànsit a través de l'istme. El 10 de setembre de [[1857]] el govern granadí accepta la seva culpabilitat i signa el [[Tractat Herrán-Cass]], pagant una indemnització
El 5 de juliol de [[1874]] es funda la ''Compagnie Universelle du Canal Interocéanique'' per part del [[Ferdinand de Lesseps|comte de Lesseps]], amb el propòsit de construir un canal a nivell per Panamà. Els francesos van iniciar els treballs el gener de [[1881]], però les grans despeses i el poc control existent, sumat al desconeixement de la forma de transmissió de malalties a la regió com la febre groga i la malària es van convertir en el principal obstacle per a la construcció del canal. Entre els treballadors altament qualificats que van arribar a l'istme per a la construcció del canal per part de [[França]] es trobava l'enginyer francès [[Phillipe Bunau-Vareta]], graduat de l'[[École Polytechnique]] i de l'[[École de Ponts et Chaussées]], que a l'edat de 27 anys és designat Cap Interí de la Companyia del Canal.
| |||