Memorial de guerra: diferència entre les revisions

Durant la major part de la història les societats humanes han erigit monuments per tal de commemorar les grans efemèrides de les que han estat partícips; així mateix també se n'han alçat per celebrar les victòries militars. Fins al segle XIX la recordança pels caiguts havia esdevingut una preocupació secundària. Així per exemple l'[[Arc de Triomf de l'Étoile]] (París) o la columna de Nelson a Londres no fan referència als morts en aquelles guerres; però a finals del [[segle XIX]] esdevingué comú entre els regiments de d'exèrcit britànic erigir monuments en recordança pels seus companys mort en petits memorials de guerra on figuraven gravats els seus noms. La pràctica s'estengué al [[segle XX]], quan diverses viles i ciutats del Regne Unit van aconseguir els fons per commemorar els homes de les seves comunitats que havien lluitat i mort en la Segona Guerra Anglo-Boer. Però va ser després de les grans pèrdues de la [[Primera Guerra Mundial]] que els memorials pels caiguts van assolir un protagonisme central en les commemoracions, relegant la glorificació de la guerra a un paper secundari. La majoria de les comunitats britániques i franceses van erigir monuments en homenatge dels homes i dones que havien anat a la guerra i no havien tornat.