Illa de Malta: diferència entre les revisions

[[Fitxer:St Pauls Bay Malta.jpg|thumb|rightdreta|Badia de St. Paul]]

Aquesta illa és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag, que està al mig del [[Mediterrani]], al sud d'[[Itàlia]] i al nord de [[Líbia]], amb una superfície de 246  km² i capital a [[Valletta]]. El seu paisatge es caracteritza per turons baixos i terrenys amb terrasses.

Vers el [[1000 aC]] fou colonitzada pels [[fenici]]s. El seu nom antic fou ''Melita''. Dels fenicis va passar als [[cartago|cartaginesos]] vers alel {{segle |VII aC|-|s}} i fins a la conquesta [[imperi romà|romana]], que no està referenciada però que fou a l'entorn del 218 aC. A Malta s'han trobat monedes i restes romanes i gregues, però a Gozo només gregues.

[[Belisari]], el general [[imperi bizantí|bizantí]], va ancorar a l'illa en el seu camí cap a l'Àfrica. Al [[segle IX]] hi va haver probablement una incursió àrab (aglàbida) vers 835/836 i fou ocupada vers el 869 pels [[àrab]]s;<ref> la data la donen Ibn Khaldun i al-Kalkashandi</ref> els bizantins van atacar l'illa el 870 i una flota de socors va sortir de Sicília manada per Ahmad (de malnóm Habashi) ibn Umar ibn Abd Allah ibn Ibrahim ibn al-Aghlab, que va fer retirar als grecs sense combatre el [[29 d'agost]] del [[870]]. Es van produir algunes represàlies contra la població grega i el bisbe fou arrestat i enviat captiu a Palerm mentre l'església era demolida i els seus materials utilitzats en la construcció del Kasr Habashi a Sussa. Els àrabs van influir en el llenguatge de l'illa, i els habitants autòctons es van fer musulmans i s'hi van establir colons àrabs i berbers. Els àrabs van deixar diverses tombes, monedes i inscripcions; d'aquestes la més famosa és la de Maymuna datada el 1173.

* [[Tomàs Gargall]] (1536-1614): nadiu de [[Collbató]], bisbe de Malta de 1578 a 1614.

{{ORDENA:Illa De Malta}} <!--ORDENA generat per bot-->