Armeni: diferència entre les revisions

El lingüista soviètic [[Ígor Diàkonov]] (1985)<ref>Igor Mikhailovich Diakonov, "Hurro-Urartian Borrowings in Old Armenian", ''Journal of the American Oriental Society'' 105.4 (1985) [http://azargoshnasp.net/history/Hurrian/diaokonoff_hurro_armenian_borrowing.pdf text]</ref> va notar la presència de d'[[Armeni clàssic|armeni antic]] del que ell anomena el [[Llengües caucàsiques|substrat cuacàsic]], identificat per estudiosos primerencs, que consisteix de préstecs de les [[llengües kartvelianes]] i de les [[llengües caucàsiques del nord-est]]. Tot indicant que els pobles [[Llengües hurro-urartianes|hurro-urartians]] habitaven el sol armeni en el segon mil·lenni aC, Diakonov identifica a l'armeni un substrat hurro-urartià en termes referents a la societat, cultura, i a animals i plantes, com ara ''[[wikt:աղախին|ałaxin]]'' «nena esclava» ( ← Hurr. ''al(l)a(e)ḫḫenne''), ''cov'' «mar» ( ← Urart. ''ṣûǝ'' «mar (interior)»), ''ułt'' «camell» ( ← Hurr. ''uḷtu''), i ''[[wikt:խնձոր|xnjor]]'' «poma(pomer)» ( ← Hurr. ''ḫinzuri''). Alguns dels termes que dóna s'ha d'admetre que tenen un origen [[accadi]] o [[sumeri]], però suggereix que van ser prestats a través de l'[[hurrita]] o l'urartià. Atès que aquests préstecs no han experimentat [[Fenomen fonètic|canvi de so]], que és característic del desenvolupament de l'armeni des del [[protoindoeuropeu]], fixa la data del seu préstec a un temps abans del registre escrit però després de l'etapa de la [[Protoarmeni|llengua proto-armènia]].