Diferència entre revisions de la pàgina «Batalla d'Alèsia»

m
Corregit: - treballs de [[enginyeria + treballs d'[[enginyeria
m (Corregit: - Gàl·lies]]. La setge + Gàl·lies]]. El setge)
m (Corregit: - treballs de [[enginyeria + treballs d'[[enginyeria)
[[Fitxer:SiegeAlesia.png|thumb|400px|'' Les fortificacions construïdes per Cèsar a Alèsia d'acord amb la hipòtesi de localització en Alise-Sainte-Reine ''. <br /> {{mida|Al mapa de la cantonada la creu mostra la localització d'Alèsia en la Gàl·lia (avui França). En l'esquema, el cercle mostra el punt feble a la secció nord-oest de la línia contraval·lació}}]]
 
Alèsia estava situada al cim d'un turó envoltat per valls i rius i comptava amb importants defenses. Atès que un assalt frontal sobre la [[fortalesa]] seria suïcida, Cèsar va considerar millor forçar un [[setge]] de la fortalesa per retre els seus enemics per fam. Atès que hi havia prop de 80.000 homes fortificats dins d'Alèsia juntament amb la població civil, la fam i la set forçarien ràpidament la rendició dels [[gal (Gàl·lia)|gals]]. Per garantir un bloqueig perfecte Cèsar va ordenar la construcció d'un [[perímetre]] circular de fortificacions. Els detalls dels treballs de d'[[enginyeria militar|enginyeria]] es troben en els '' Comentaris de la Guerra de les Gàl·lies '' (''[[De bello gallico]]'') de Juli Cèsar i han pogut ser confirmats per les excavacions arqueològiques a la zona. Es van construir [[muralla|murs]] de 18 km de llarg i 4 metres d'alt amb fortificacions espaiades regularment en un temps rècord de 3 setmanes. Aquesta línia va ser seguida cap a l'interior per dues [[fossat]]s de quatre metres i mig d'ample i prop de mig metre de profunditat. El més proper a la fortificació es va omplir d'aigua procedent dels rius propers. Així mateix, es van crear conscienciosos camps de trampes i rases davant les [[estacada]]s amb la finalitat que el seu abast fos encara més difícil, més una sèrie de [[Talaia (construcció)|torres]] equipades amb [[artilleria]] i espaiades regularment al llarg de la fortificació.<ref> Cèsar, '' La Guerra de les Gàl·lies '', VII.69-70. </ref>
 
La cavalleria de [[Vercigentòrix]] sovint contraatacava els treballs romans per evitar veure's completament tancats, atacs que eren contestats per la cavalleria germànica que va tornar a provar la seva vàlua per mantenir els atacants a ratlla. Després de dues setmanes de treball, part de la cavalleria francesa va poder escapar de la ciutat per una de les seccions no acabades. Cèsar, preveient l'arribada de tropes de reforç, va manar construir una segona línia defensiva exterior protegint les seves tropes. El nou perímetre era de 21 km, incloent quatre campaments de cavalleria. Aquesta sèrie de fortificacions els protegiria quan les tropes d'alliberament gal·les arribessin: ara eren assetjadors preparant-se per ser assetjats.<ref> Cèsar, '' La Guerra de les Gàl·lies '', VII.70, 2 </ref>
1.125.525

modificacions