Diferència entre revisions de la pàgina «Edil romà»

1 octet eliminats ,  fa 4 anys
m
Corregit: - tipus de edils. + tipus d'edils.
m (Corregit: menció del edils > menció dels edils)
m (Corregit: - tipus de edils. + tipus d'edils.)
entre ells mateixos, quines parts de les ciutats s'havien de fer càrrec sota la seva superintendència; i cada edil havia de tenir cura solament de la neteja i pavimentació dels carrers del seu districte.<ref>Tabul. Heracl. ed. Mazoch</ref>
 
En la superintendència dels festivals públics i solemnitats, hi havia més distinció entre els dos tipus de d'edils. Diverses d'aquests festivals, com el de [[Flora]]<ref>Ciceró Verr. v. 14; Ovidi. Fast. v. 278</ref> i [[Ceres (mitologia) |Ceres]], eren supervisats pels dos tipus d'edils de forma indiferent; però els [[jocs plebeus]] (''plebeii ludi'') estaven sota la superintendència dels edils plebeus,<ref>Livi, XXXI, 50</ref> qui tenien un subsidi de moneda per aquest propòsit; i les multes que recaptaven els ''pecuarii'', i altres, semblaven ser apropiades a aquest efecte entre altres propòsits.<ref>Livi. X:23; XXVII 6; Ovidi, Fast. v. 278&c</ref> La celebració dels ''ludi magni ''o'' Romani'', dels ''Ludi acenici'', i els ''Ludi Megalesii ''o'' Megalenses'', pertanyien especialment als edils curuls <sub>Livi XXXI 50</sub>
i era en tals ocasions que incorrien en una despesa prodigiosa, amb la intenció de complaure la gent i assegurant els seus vots en futures eleccions. Aquesta despesa extravagant dels edils emergí després del final de la Segona Guerra Púnica i s'incrementà amb les oportunitats en què els individus tenien d'enriquir-se després que l'exèrcit romà ocupés la Grècia, Àfrica i [[Hispània]]. Fins i tot la prodigalitat dels emperadors sobrepassat amb escreix el que un sol edil curul sota la república; com [[Gai Juli Cèsar]]<ref>Plutarc, ''Caesar'', 5</ref> més tard dictador, [[Publi Corneli Lèntul Espinter (cònsol) |Publi Corneli Lèntul Espinter]], i, per sobre de tots, [[Marc Emili Escaure (cònsol)|Marc Emili Escaure]], la despesa del que es limitava al simple espectacle, sinó que comprenia despesa pública com la reparació de les muralles, drassanes, portals i aqüeductes.<ref>Ciceró, ''de Off.'' II 17; Plini, ''Historia Naturalis'' XXXIII 3 XXXVI 15</ref>
 
1.129.184

modificacions