Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: - ha de enfrontar-se + ha d'enfrontar-se
El novembre de 1989 Gerardo Iglesias dimiteix com a secretari general del PCE i com a coordinador d'IU, essent substituït en aquest segon càrrec per [[Julio Anguita González]], alcalde de [[Còrdova (Espanya)|Còrdova]] entre [[1979]] i [[1986]], i polític molt reconegut en aquell moment dins del PCE. El novembre de 1990 se celebra la II Assemblea Federal d'IU, que confirma a Julio Anguita com a coordinador, i que suposa la transferència de sobirania des del [[PCE]] i els altres partits integrants cap als òrgans d'IU, inscrivint-se en el registre de partits polítics l'any 1992.
 
Anguita va ser reelegit en les III, IV i V Assemblees Federals (1992, 1994 i 1997), tot i que a partir de 1992 ha de d'enfrontar-se a un corrent crític organitzada anomenada [[Nova Esquerra]], d'ideologia socialdemòcrata i partidària de la [[Tercera Via]], que aglutina una part dels sectors d'IU aliens al [[PCE]]. Numèricament [[Nova Esquerra]] era minsa, però comptava a les seves files amb càrrecs públics i dirigents com [[Nicolau Sartorius]], [[Diego López Garrido]] o [[Cristina Almeida]], que apareixien amb freqüència en els mitjans de comunicació, i majoritàriament partidaris de consolidar IU com a òrgan polític independent de les formacions que el van crear, fins a transformar-lo en un partit que col·laborés estretament amb el PSOE.
 
Izquierda Unida Canaria [[Canàries]] forma part d'Esquerra Unida. ICU només va estar en la coalició [[Iniciativa Canaria Nacionalista]] (ICAN) durant uns mesos de 1991. La militància, descontenta amb un projecte no federat a IU, i dretana (pels pactes amb el PP) va recuperar el projecte del PCE i d'Esquerra Unida a les Canàries el 1991 i 1992, respectivament. ICAN va formar la [[Coalición Canaria]] l'any [[1993]].
1.077.654

modificacions