Nanotecnologia de l'ADN: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - del què abans + del que abans |
m Corregit: - tema de energies favorables) + tema d'energies favorables) |
||
Línia 13:
[[Fitxer:Mao-DX-schematic-2.svg|thumb|Una molècula de doble encreuament (DX). Aquesta molècula consisteix en cinc cadenes individuals de DNA que formen dos dominis de doble hèlix, a l’esquerra i la dreta d’aquesta imatge. Hi ha dos punts d’encreuament on les cadenes es creuen d’un domini a l’altre.<ref name="Mao04">'''Overview:''' {{ref-publicació|cognom=Mao |nom=Chengde |any=2004 |mes=December |títol=The Emergence of Complexity: Lessons from DNA |publicació=[[PLoS Biology]] |volum=2 |exemplar=12 |pàgines=2036–2038 |pmid=15597116 |pmc=535573|doi=10.1371/journal.pbio.0020431}}</ref>]]
La nanotecnologia de l’ADN crea estructures complexes a partir dels àcids nucleics utilitzant l’especificitat de l’[[parell de bases|aparellament de bases]] en aquest tipus de molècules. L’[[estructura]] de la molècula d’àcid nucleic consisteix en una seqüència de [[nucleòtids]], distingits per la [[base nitrogenada]] per la que estan formats. Les quatre bases que poden formar una molècula d’ADN són l’[[adenina]] (A), la [[citosina]] (C), la [[guanina]] (G) i la [[timina]] (T). Les molècules d’àcids nucleics tenen una gran especificitat, de tal manera que dues molècules s’uniran per a formar una estructura de [[doble hèlix]] només si les dues seqüències a unir tenen les bases nitrogenades [[complementàries]], sempre tenint en compte que les adenines (A) només s’uneixen a timines (T) i les citosines (c) només s’uneixen a guanines(G). Com que la unió dels parells de bases correctes és [[aparellament (genètica)|energèticament favorable]], s’espera que les cadenes d’àcids nucleics s’uneixin maximitzant el nombre de parells correctes. El fet que la seqüència de bases determini el patró d’unió i l’estructura global de la molècula, s’utilitza en el camp de la nanotecnologia de l’ADN on les seqüències són [[disseny d’àcids nucleics|dissenyades artificialment]] de tal manera que l'estructura desitjada és la que, amb major probabilitat (com s’ha dit abans per un tema
Gairebé totes les estructures en la nanotecnologia de l’ADN usen molècules d’ADN ramificat que continguin unions, a diferència de la majoria d’ADN biològic que està format per una [[doble hèlix]] lineal. Una de les estructures ramificades més senzilles, i la primera que es va sintetitzar artificialment, és la unió de quatre branques, que pot ser sintetitzada utilitzant quatre seqüències d’ADN complementàries ordenades segons la seqüència patró. A diferència de les [[unions de Holliday]] naturals, les unions immòbils artificials de quatre braços, tenen una [[seqüència d’ADN|seqüència de bases]] diferent a cada branca, el que implica que el punt d’unió està fixat en una certa posició.<ref name="Seeman-sciam"/>
| |||