Gràcies a les singulars propietats elèctriques dels nanotubs es creu que puguin resultar eficaços en la conversió
de d'[[energia solar]] a [[energia elèctrica|elèctrica]]. El primer pas per construir una [[cèl·lula solar]] és acoblar nanotubs de carboni sobre un substrat que faria les vegades d'elèctrode, formant una fina capa. Els nanotubs obtinguts comercialment es [[solubilitat|solubilitzen]] en una [[Suspensió (mescla)|suspensió]] que es transfereix a una cèl·lula de [[electroforesi]] amb dos elèctrodes òptics transparents paral·lels (OTEs). En aplicar un voltatge de corrent continu, els nanotubs en suspensió es mouen cap a l'elèctrode positiu. Mantenint aquest voltatge durant un cert temps, s'aconsegueix la deposició d'una capa de SWNT sobre la superfície de l'elèctrode. Es pot modificar la forma de la capa. Per exemple, si es prolonga el temps de l'electroforesi s'augmenta el gruix de la capa, o si s'apliquen camps superiors a 100 V/m, s'obté un alineament dels nanotubs perpendicular a la superfície de l'elèctrode.
Es poden utilitzar dos procediments per a l'ús dels nanotubs en les cèl·lules solars, bé excitar directament els nanotubs semiconductors, o bé usar-los com conductes per millorar el transport de càrrega en els col·lectors de llum nanoensamblados.
