Joan l'Almoiner: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Ordena correcte
m Canvis menors, neteja AWB
Línia 9:
|data de naixement=Segona meitat del [[segle VI]]
|data de mort=ca. [[619]]
|lloc de naixement= [[Amathus]] ([[Xipre]])
|lloc de mort=Xipre
|enterrat a=San Giovanni in Bragora ([[Venècia]]); Catedral de Sant Marí ([[Bratislava]])
|festivitat= [[23 de gener]]
|venerat en= [[Església catòlica]], [[Església ortodoxa]], anglicanisme
|iconografia=Com a bisbe, fent almoina
|lloc de pelegrinatge=Casarano, Venècia, Bratislava
Línia 30:
 
Va néixer a Amathus (Xipre), fill d'Epifani, governador de Xipre. Es va casar i va tenir fills, però van morir i, vidu i sense fills, va iniciar la vida religiosa.
[[Fitxer:John the Merciful.PNG|thumb|leftesquerra|150px|Pintura anònima del s. XV (Varsòvia, museu).]]
A la mort del patriarca Teodor d'Alexandria, els alexandrins demanaren a l'emperador [[Focas]] que nomenés Joan com a successor: fou nomenat patriarca d'Alexandria vers el [[609]], prenent el nom de '''Joan V'''. Es va caracteritzar pel seu amor als necessitats i la generositat amb què els tractà. Deia que de jove havia tingut la visió d'una jove amb una garlanda d'olivera al cap, que li digué que era la Compassió, filla gran del Gran Rei. Des de llavors, practicava la caritat amb tothom, especialment amb els pobres, per la qual cosa rebé el sobrenom d''''Almoiner'''.
 
Va fer una llista de milers de necessitats als que atenia especialment, i als que anomenava "senyors i amos". A més de distribuir almoines i fer caritat, fent servir les rendes eclesiàstiques, visitava els hospitals tres cops la setmana i alliberava esclaus. Va lluitar contra la [[simonia]] i l'[[heretgia]], millorant l'educació religiosa.
 
Va reformar els sistemes de pesos i mesures per beneficiar els més pobres i acabar amb la corrupció d'alguns funcionaris. A més, aixecà un gran nombre d'esglésies a la ciutat, passant-ne de set a setanta. Quan els [[sassànides]] saquejaren [[Jerusalem]] en 614, va enviar grans quantitats de menjar i diners als cristians de la ciutat, que s'havien quedat sense res. Quan els mateixos perses atacaren Alexandria en 616, va haver de marxa-ne i es refugià a Xipre, on morí cap al 619.
 
A la seva mort la seu va restar quasi dos anys vacant.
 
Gardiner, bisbe de Winchester, li atribueix la ''Epistola ad Caesarium'', generalment atribuïda a [[Joan Crisòstom]], que inclou una condemna de la doctrina de la [[transsubstanciació]].
 
== Veneració ==
Línia 53:
</gallery>
=== Relíquies i culte ===
El seu cos fou sebollit a l'església de Sant Ticó d'Amathus, d'on fou portat a [[Constantinoble]]; en 1249 fou traslladat a [[Venècia]], on reposà a l'església de San Giovanni Battista in Bragora (l'església de San Giovanni Elemosinario, dedicada al sant, no en guardà mai les relíquies).
 
Uns [[monjos basilians]] portaren, cap al segle X, una icona del sant a [[Casarano]] ([[Salento]]), que es convertí en un dels centres del seu culte. Invocat per a les calamitats, incendis i tempestes, en fou proclamat patró. En 1974, el cos del sant fou porta duran cinc mesos a Casarano, des de Venècia, amb ocasió de l'agermanament de les dues ciutats.
Línia 60:
 
Segons una tradició, la mà esquerra del sant es guardava a la [[Catedral de Vic]].
 
 
{{commonscat}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Joan LAlmoiner}}
 
{{ORDENA:Joan LAlmoiner}}
[[Categoria:Sants de l'anglicanisme]]
[[Categoria:Sants de l'Església Catòlica]]