Ager publicus: diferència entre les revisions

L{{'}}''ager publicus'' es va nodrir dels territoris conquerits sobretot després de les guerres samnites. Quan Roma conqueria un regne confiscava la meitat o el 60% de les terres que passaven a l{{'}}''ager publicus''; hi passaven sempre les mines i les salines, que eren estratègiques per l'estat. El ''Decemviri Agris Dandis Adsignandis'' era el col·legi de decemvirs encarregat de repartir i controlar l{{'}}''ager publicus''. Amb les mines i salines l'estat s'assegurava uns ingressos regulars, si bé generalment concedia l'ala gestió a empreses privades a canvi d'una quantitat prefixada. A l{{'}}''ager publicus'' es podien crear [[colònia romana|colònies romanes]]. La terra doncs estava ocupada però no podia ser posseïda per qualsevol excepte quan l'estat distribuïa lots d'''ager publicus'' a persones que havien fet un servei a la pàtria (com servei militar, als veterans principalment) o per pagar un deute públic; els antics propietaris de les terres en podien continuar l'explotació; els colons tanmateix gaudien de la possessió però no de la propietat, i l'explotaven contra el pagament en natura (''[[vectigalia]]'') o en especies (''[[stipendium]]'' o ''[[tributum]]''). Amb els temps els posseïdors van voler esdevenir propietaris i van provocar un moviment social que va portar a la reforma dels [[Gracs]], i a la crisis de la república.